ELS EFECTES DE LA LLUNA

EFECTES DE LA LLUNA

La lluna plena s'ha relacionat amb la delinqüència, el suïcidi, la malaltia mental, desastres, els accidents, taxes de natalitat, la fecunditat, i els homes llop, entre d’altres coses. Algunes persones fins i tot compren i venen accions d'acord a les fases de la lluna. Nombrosos estudis han tractat de trobar efectes lunars. Fins ara, els estudis no han aconseguit establir moltes coses d'interès. Efectes lunars que s'han trobat tenen poc o res a veure amb el comportament humà. Per descomptat, s'han realitzat estudis individuals aquí i allà que s'han trobat correlacions entre les diverses fases de la lluna i aquest o aquell fenomen, però res significatiu s'ha repetit prou com per justificar al · legant una relació causal probable.

1.                  MAREES

La Lluna gira al voltant de la Terra i provoca una atracció sobre el continent i els oceans, així com la Terra sobre la Lluna perquè aquesta no se surti de la seva òrbita. D’aquesta manera es provoca l’efecte de les marees elevant varis metres el nivell de l’aigua en alguns llocs. Seria semblant a l’efecte d’una aspiradora quan passa sobre un tapet i crea una inflor/bulto.

Curiositat: quan Newton va formular la llei de la gravetat (1687) també es va acceptar la influència de la lluna en les marees.

Cada dia es produeixen 2 marees altes i 2 de baixes, que tenen lloc cada 12h i 25 min. en qualsevol punt del planeta. Cada 18,5 anys es produeixen marees excepcionals, degut a l’alineació del Sol, la Terra i la Lluna.

Moltes persones pensen que com que la lluna afecta les marees de l'oceà, ha de ser tan poderosa que afecta el cos humà també. Però la força lunar és en realitat una força de marea molt feble. L'astrònom George O. Abell sosté que un mosquit podria exercir una atracció gravitatòria més gran en el braç, que la Lluna ho fa en la Terra (Abell 1979).

El fet que el cos humà és sobretot aigua contribueix en gran mesura a la noció que la lluna ha de tenir un poderós efecte sobre el cos humà i per tant un efecte en el comportament, però la lluna només afecta els cossos d'aigua sense límits, i la del cos humà és limitada.

2.                  TERRATRÈMOLS

L’any 1983, Kilston i Knopoff van observar una major freqüènica de terratrèmols durant la lluna nova i plena.Així com que els períodes de sequera es relacionaven amb el cicle lunar de cada 18.6 anys.

Per altra banda, Lieber va predir incorrectament un catastròfic terratrèmol que haruria d’haver colpejat Califòrnia a causa de l'alineació de coincidència de la lluna i els planetes de 1982.

3.                  AGRICULTURA

-              Fluxe de sàvia: com hem comentat anteriorment la lluna afecta al moviment de fluïds, i s’ha observat que també en els d’algunes plantes; bàsicament  en les de tall elevat, amb escassos canals per a la circulació de la sàvia i escassa comunicació entre ells. Més fluxe en lluna plena.

-              La fusta: tallada en lluna plena són més susceptibles a l’afecció de fongs, floridures, i per tant, atacs d’insectes. Degut a què els porus estan més oberts i les substàncies naturals que tenen com a biocides varien la seva composició química.Tot i això, en espècies com Trychilia sp, Ficus sp, etc. no s’ha comprovat.

-              Activitats agrícoles: sembla mentida que a ple segle XXI amb espectaculars avenços en ciència i tecnologia es pugui parlar de la influència de la lluna en l’agricultura, i més encara tenint en compte que la majoria d’agricultors creuen efectivament que la lluna té influència. Ja que l’experiència els hi ha demostrat que funciona. Exemples:

a.      Lluna nova

Millor moment per llaurar, abonar, cavar, etc. la terra. Transplantar, podar, tallar llenya, etc. Cultivar les plantes de les quals aprofitarem l’arrel com les pastanagues, els alls i les cebes. Podar la gespa perquè sigui més forta d’arrel.

b.     Lluna creixent

Sembrar, les plantes tenen més resistència a les plagues, les plàntules desenvolupen millor les fulles i les flors, creixement important de xampinyons.

c.      Lluna plena

Recollir els fruits al matí, sembrar, tallar la gespa per desenvolupar el fullatge, no podar els arbres.

d.     Lluna minvant

Realitzar empelts, sembrar els últims dies perquè hi hagi bona fructificació, sembra de cereals perquè el gra sigui gran, transplantar.

4.                  ANIMALS

-              Insectes: el cicle de lluna afecta en la reproducció de moltes espècies d’insectes, ja que la presència o no de llum nocturna les afavorirà. Per exemple, la broca del cafè es reprodueix en lluna nova, i el cuc de les crucíferes (futures papallones) amb la lluna plena.

-              Altres:

Tipus de torosà més i millor ejaculació en lluna minvant (2007,Cuba)

5.                  DONA: MENSTRUACIÓ, FERTILITAT I PART

Un antic fragment babilònic diu: "La dona és fèrtil d'acord a la lluna." Aquestes nocions s'han convertit en idees errònies generalitzades sobre la fertilitat i la taxa de natalitat. La creença que hi ha més naixements durant la lluna plena avui persisteix. Els estudis científics, però, no han trobat cap correlació significativa entre la lluna plena i el nombre de naixements (Kelly i Martens, 1994; Martens et al.1988). El 1991, Benski i Gerin informar que havien analitzat els aniversaris de 4.256 nadons nascuts en una clínica a França i "els va trobar distribuïts per tot el sinòdic (fase) cicle lunar" (Kelly, et al 1996:. 19). El 1994, l'italià Periti investigadors i Biagiotti informar sobre el seu estudi de 7.842 parts espontanis durant un període de 5 anys en una clínica de Florència. Ells van trobar "cap relació entre la fase lunar i el nombre de parts espontanis".

Tot i que no hi ha evidència d'una correlació significativa entre les fases de la lluna, alguns creuen que la llum de la lluna afecta la fertilitat en les dones. Però sembla poc viable i estrany que la selecció natural afavoreixi un mètode de reproducció per a una espècie com la nostra, que depengui de les condicions meteorològiques.

Altres creuen que la dona té un cicle menstrual amb mitjana de 28 dies, i de semblant durada al mes lunar que és una constant de 29,53 dies, però que la civilització i la il·luminació interior elèctrica (o fins i tot el descobriment del foc pels éssers humans primitius) han alterat el seu cicle rítmic. Aquesta teoria pot semblar plausible fins que s’observa que hi ha bastants mamífers al planeta que no han estat afectats per la llum del foc o la llum artificial de la civilització i els cicles no estan en harmonia amb la lluna. Tot i això, hi ha un gran nombre de mamífers al nostre planeta, que el zel i els cicles menstruals s'harmonitzen amb els cicles lunars; com seria el cas del lèmur.

En el cas de les dones embarassades en els períodes de lluna plena s’observen unes falses contraccions anomenades de Braxton-Hicks. Es creu que és degut a la pressió sobre el líquid amniòtic. I en alguns casos es dóna el part.

6.                  ESTATS D’ÀNIMS

Moltes persones afirmen observar canvis en la seva conducta segons l’estat llunar. Es diu que en període de lluna nova a lluna plena augmenta la vitalitat, així com a l’inrevés disminueix.

Per altra banda, Ivan Kelly, James i Rotton Roger Culver (1996) van examinar més de 100 estudis sobre els efectes lunars i va concloure que els estudis no han demostrat una correlació fiable i significativa entre la lluna plena, o qualsevol altre fase de la lluna, i cada un dels següents: taxa d'homicidis, accidents de trànsit, violència domèstica, suïcidi, assassinats, segrestos, violència a les presons, ferides de bala, apunyalaments, somnambulisme, alcoholisme, vampirisme, licantropia, epilèpsia, ingressos a urgències, etc.

Probablement el mite més àmpliament cregut sobre la lluna plena és que s'associa amb la bogeria. No obstant això, en examinar més de 100 estudis, Kelly et al. trobar que "les fases de la lluna representen no més de 3/100 de 1 per cent de la variabilitat en les activitats en general anomenats bogeria" (1996: 18). D'acord amb James Rotton, "un petit percentatge està molt a prop de zero per ser d'algun interès teòric, pràctic o estadística o la significació" (Rotton 1997).

Finalment, la noció que hi ha una influència lunar sobre el suïcidi també és infundada. Martin et al. (1992) va revisar nombrosos estudis realitzats al llarg de gairebé tres dècades i no va trobar cap associació significativa entre les fases de la lluna i les morts per suïcidi, intents de suïcidi o amenaces de suïcidi. El 1997, Gutiérrez-García i Tusell van estudiar 897 morts per suïcidi a Madrid i "no va trobar una relació significativa entre el cicle sinòdic i la taxa de suïcidi" (p. 248). Aquests estudis, igual que altres que no han pogut trobar res interessant succeeix durant la lluna plena, han passat gairebé desapercebuda per a la premsa.

L’APUNT

El grafè apunta a ser el material del futur. És un material transparent, flexible, extraodinariament resistent, impermeable, abundant, econòmic i condueix l’electricitat millor que qualsevol altre metall conegut.

Va ser sintetitzat per primera vegada el 2004, però no va saltar a la fama fins el 2010 quan els seus descobridors, els investigadors d'origen rus Andre Geim (Sotxi, 1958) i Konstantin Novoselov (Nizhny Tagil, 1974) van rebre el Premi Nobel de Física.

Els prototips de bateries fabricades amb elèctrodes de grafè són deu vegades més duradores i es carreguen en molt menys temps
Aquest versàtil material permetrà fabricar des de dispositius electrònics amb pantalles flexibles i transparents i bateries ultraràpides a potents panells solars, sense oblidar aplicacions en aeronàutica, medicina i altres sectors que s'investiguen en l'actualitat. A més, suposa una base excel·lent per crear nous materials a mida, en funció de les necessitats específiques.

El preu varia segons les mides i les propietats. En els últims anys ha caigut ja a la meitat. Una làmina de grafè costa entre 300 i 1.000 euros.

MITES ALIMENTARIS

1.                  Els aliments no curen malalties, però sí poden ajudar a tractar-les.

Els aliments no tenen poder terapèutic, però les aigües minerals i determinats productes alimentaris dietètics poden ajudar a tractar malalties; igual que, en alguns casos, els aliments de consum diari i ordinari, integrats en dietes específiques.

Ex: hipertensió, vitamines, agar-agar...

2.       Els aliments crus són millors, i tenen major valor nutricional que els aliments cuinats. En el cas dels productes congelats, el valor nutricional no varia.

Hi ha aliments que sense cuinar poden provocar reaccions tòxiques o al·lèrgies alimentàries. A part, certes vitamines i minerals s’eliminen amb la cocció, ja que són hidrosolubles i termolàbils. Però la congelació dels aliments no fa variar la seva qualitat nutricional.

HIDROSOLUBLES: solubles en aigua. Ho són les vitamines:

-                     B2 o tiamina: api, carxofa...

-                     B3 o niacina: espàrrecs, pastanagues...

-                     B5 o àcid pantotènic: bròquil

-                     B8 o biotina: coliflor

-                     B9 o àcid fòlic: bledes, créixens (berro), soja...

-                     C: pebrots, espinacs, enciam, tomàquet i patates

Vitamines B: són necessàries pel correcte funcionament de l’organismeà creixement cel·lular, producció d’hormones i enzims, salut pel cor i les artèries, sistema immunològic i sistema nerviós.

Vitamina C: intervé en el manteniment dels ossos, les dents i el sistema circulatori. Protegeix de l’oxidació. Desenvolupa accions antiinfeccioses i antitòxiques. Ajuda a l’absorció del ferro no hemàtic.

TERMOLÀBILS: dit de les substàncies que modifiquen o perden certes propietats en variar la temperatura.

3.                  Els additius no produeixen al·lèrgies, però sí poden arribar a tenir algun tipus de conseqüència a la salut.

En casos excepcionals, els additius poden ocasionar reaccions adverses, per això les Autoritats Sanitàries només autoritzen la utilització en determinades concentracions.

ADDITIUS: són substàncies que s'afegeixen intencionadament a les begudes i als aliments elaborats perquè es puguin conservar, perquè en millorin les característiques o per a dotar-los de noves propietats organolèptiques o altres pròpies que s'hagin perdut durant l'elaboració. Els additius poden ser d'origen natural o sintètics. El perill potencial d'un additiu es relaciona amb la concentració (o quantitat) ingerida en un període de temps. Per a establir aquest perill hi ha un índex capaç de mesurar-ne la perillositat , aquest índex és l'ANADA (ingesta diària admissible).

Les raons per les quals s'empren els additius en la indústria alimentària són bàsicament de tipus econòmic i social. L'ús de certs additius permet que els aliments durin més temps el que fa que existeixi major aprofitament dels mateixos i per tant es puguin baixar els preus i que n'existeixi un repartiment més homogeni.

Hi pot haver conflictes d'interessos entre les indústries productores d'additius i també motius purament econòmics darrera de la utilització o no dels additius.

Tipus:

·         Colorants

·         Conservants

·         Antioxidants

·         Estabilitzadors i emulgents

·         Edulcorants

·         Potenciadors del gust/sabor

·         Acidulants

·         Antioxidants

·         Espessidors

·         Antiaglomerants

·         Aromatitzants

Tiroides, càncer, malalties degeneratives, marejos, erupcions, asma, etc. són algunes de les conseqüències alhora d’abusar dels additius alimentaris.

4.                  Si es té al·lèrgia a la llet, també es tindrà als productes làctics.

Tota persona al·lèrgica a la llet també ho serà als productes làctics. El que és possible que passi és que un individu sigui intolerant a la llet, però a un altre tipus de producte làctic sigui tolerant. Això però és degut a la menor quantitat de LACTOSA.

LACTOSA: o sucre de la llet, és un disacàrid format per la unió de dos sucres: la glucosa i la galactosa. Apareix a la llet de les femelles dels mamífers en una proporció del 4-5%. Els éssers humans necessitem la presència de l'enzim lactasa (produïda a l’intestí prim) per a la correcta absorció de la lactosa. Quan l'organisme no és capaç d'assimilar correctament la lactosa, apareixen diverses molèsties, el que anomenem intolerància a la lactosa. En aquest cas la lactosa no digerida o parcialment digerida passarà a l’intestí gruixut i pot provocar mal, inflamació abdominal, diarrea, etc.

5.       Les dues primeres xifres d’un codi de barres no sempre identifica el país d’origen del producte.

Quan les empreses elaboren un producte escullen en quin país s’adscriu el sistema de codi de barres. Les dues primeres xifres o prefix es corresponen a la del país en què s’ha fet la sol·licitud, però no implica necessàriament que el producte s’hi hagi fabricat.

A Espanya, l’AECOC (Associació Espanyola de Codificació Comercial) és la responsable d’aquesta identificació, i el prefix és el número 84.

6.       El menjar cuinat és necessari guardar-lo a la nevera d’un dia per l’altra, a l’escalfar-lo posteriorment no és suficient amb escalfar-lo al gust, i el fred no ho mata tot.

Tots els aliments que no es consumeixin en les dues hores següents d’haver-los cuinat, hauran de conservar-se en fred. Els requisits per al creixement microbià inclouen factors químics i físics. El patró de creixement bacterià es veu profundament influït per la temperatura (entre 4 i 60ºC). La temperatura òptima permet el creixement més ràpid dels bacteris, durant un període d’entre 12 i 24 hores.

Quan la temperatura és superior a 32 ºC, els aliments s’hauran de llançar passada 1 hora.

Per a què els microorganismes presents en l’aliment es morin s’haurà de reescalfar com a mínim a 70ºC; ideal a 74ºC. En el cas de salses i sopes s’haurà d’arribar al punt d’ebullició.

La congelació dels aliments només deté el creixement dels microbis, però els manté vius. Per tant, si volem congelar els aliments ho hem de fer quan aquests encara estan en bones condicions.

7.                  Els microones no són perillosos.

Un forn microones produeix ones electromagnètiques amb freqüència aproximadament de 2,45 GHz, per a la cocció d'aliments. Les microones fan vibrar o rotar les molècules d'aigua, aquesta vibració crea una fricció donant calor que escalfa els aliments. Degut a què la matèria està feta essencialment d'aigua, els aliments es poden cuinar fàcilment d'aquesta manera.

L’APUNT

“L’amo” de l’Empire State, Tony Malkin, va decidir convertir l’edifici en el colós eficient. Ha invertit 20 milions de dòlars en la renovació de l’edifici, amb el recolzament del Rocky Mountain Institute i de la Iniciativa Clinton per al Clima.

L’objectiu és reduir al 38% el consum elèctric, estalviar 4,4 milions de dòlars anuals i deixar d’emetre 105.000 tones mètriques de CO2 els pròxims anys.

Això es podrà aconseguir gràcies a que les 6.514 finestres del gratacels han estat reforçades amb doble vidre amb una pel·lícula aïllant i amb gas argó/criptó enmig per millorar la protecció tèrmica. Així com la presència de barreres tèrmiques als radiadors, sensors per a la il·luminació de passadissos i zones comunes o el sistema de Control Directe Digital que permet conèixer “on line”, i en temps directe el consum d’energia de cada planta. A més, les oficines s’han redissenyat per aprofitar al màxim la llum solar, així com tenen il·luminació de leds d’última generació, i amb mobiliari amb certificació “cradle to cradle”. I per acabar d’arrodonir-ho, les 55 milions de kw que es consumeixen seran generats pel vent.

    

ELECTRICITAT ESTÀTICA

Després d'una setmana sense poder fer programa, ni per tant, blog penjo l'aportació d'aquesta setmana a El Primer Cafè! Us aviso que la setmana vinent tampoc hi haurà secció! així que ens tornem a trobar el dimecres pre-setmana santa.

ELECTRICITAT ESTÀTICA

L'electricitat estàtica és l’acumulació d'un excés de càrrega elèctrica a la superfície d'un material amb poca conductivitat elèctrica. Quan l'excés de càrrega de l'objecte carregat es posa a prop d'un bon conductor elèctric o un altre objecte amb un excés de càrrega de polaritat oposada es produeix la descàrrega d’aquest excés d’energia.

Com es produeix?

Tots els objectes que veiem estan formats per àtoms, que són elèctricament neutres, perquè tenen el mateix nombre de càrregues positives (protons) que de càrregues negatives (electrons). Però si freguem dos objectes l’un contra l’altre, alguns electrons poden passar d’uns àtoms als altres (Fig.1). Els àtoms que guanyen nous electrons adquireixen càrrega negativa. Els que en perden, resulten carregats positivament. Quan les càrregues se separen d’aquesta manera, té lloc l’electricitat estàtica (Fig.2).

                                                         Fig.1

Fig.2



La càrrega de les persones pot ser tan elevada que acostar-se a un objecte conductor pot produir una descàrrega de guspires. Les enrampades es produeixen en els dos sentits: al transferir càrregues o al rebre-les, al tocar o al ser tocat. Aquestes situacions extremes s'esdevenen quan el cos té dificultats per alliberar la càrrega paulatinament, bé per un motiu meteorològic (falta d'humitat) o de vestimenta (calçat i roba aïllants). Quan finalment s’aconsegueix alliberar la càrregues, ho fa de cop i arriba l'enrampada. Si el contacte és violent i breu, llavors es produeix l'espurna.

El xoc elèctric que notem quan rebem una descàrrega electrostàtica és degut a l'estimulació dels nervis, quan el corrent neutralitzador flueix a través del cos humà. Gràcies a la presència d'aigua que hi ha arreu del món i que es mou, les acumulacions de càrrega no arriben a ser prou importants com per a causar corrents perillosos.

Història.

El fenomen de l'electricitat estàtica es coneix des de l'antiguitat: Tales de Milet (s.VI a.C.).

Al s. XVII Otto von Guericke va construir un generador electrostàtic (utilitza potència física, habitualment manual, i converteix el treball mecànic en energia elèctrica, generant càrregues electrostàtiques de signe oposat que són distribuïdes a través de dos conductors).

L’any 1750, Benjamin Franklin, va relacionar l’electricitat estàtica amb els núvols de tempesta à El llamp és un exemple de descàrrega electrostàtica a la natura. Tot i que els detalls no són del tot clars, es considera que la separació de les càrregues està relacionada amb el contacte i fregament que hi ha entre les partícules de glaç (fragments de cristalls d’aigua)  que formen els núvols de tempesta. Per tant, no és altra cosa que una versió a gran escala de les guspires que podem observar domèsticament (Fig.3).

Fig.3

Els físics havien considerat l'"electricitat estàtica" com un tipus d'electricitat: electricitat voltaica, bioelectricitat, termoelectricitat i magnetoelectricitat. Però l’any 1832, Faraday va publicar que els resultats de les seves investigacions sobre els diferents tipus d'electricitat, demostrant que la divisió que hom havia considerat no eren res més que diferents fenòmens.

Tots els cossos són capaços d'electritzar?

El vidre i els plàstics són exemples de cossos fàcilment electritzables. En fregar-los, les càrregues elèctriques es queden a la zona on s'ha fregat. El vidre i el plàstic són substàncies aïlladores: no condueixen els electrons.

Un objecte metàl·lic també s'electritza en fregar-lo, però les càrregues elèctriques no s'hi queden. Es distribueixen per tot el metall, passen al nostre cos i, seguidament, a terra. Per tant, és conductor d'electrons.

Com es pot evitar?

La generació d'electricitat estàtica és un fet inevitable, l'única cosa que es pot fer és anul·lar o pal·liar-ne els efectes, amb algunes mesures que els anul·len:

1. Recórrer a línies conductores artificials, mitjançant l’interconnexió. Es realitza amb l'objectiu de reduir al mínim les diferències de potencial entre objectes conductors. Una classe d'interconnexió és la posada a terra dels objectes conductors.
2. Utilitzar robes de cotó, i calçat de materials conductors: cuir, cànem i espart. Si es porten robes acríliques o si s'utilitza calçat sintètic aïllant no l’evitarem, ja que les sabates són la gran presa de terra del cos humà.
3. S'ha de procurar que l'ambient sigui humit, utilitzant humidificadors, quan la humitat relativa atmosfèrica sigui baixa, o bé quan el sistema de ventilació ressequi molt l'ambient.

Normalment, només notem l'electricitat estàtica a l'hivern, quan l'aire és molt sec. Durant l'estiu, l'aire és més humit. L'aigua que hi ha a l'aire ajuda els electrons a sortir del nostre cos, perquè és conductora de l'electricitat; per això no podem arribar a carregar-nos prou.

Curiositats

-          Enregistrament analògic: l’electricitat estàtica era una molèstia durant aquests processos, perquè podia atreure la pols cap els materials sensibles.

-          Fotografia: la pols s'acumulava sobre les lents i el resultat era la degradació de la imatge resultant.

-          Discs de vinil: la pols també malmetia de manera permanent l'enregistrament d’aquests, perquè es podia incrustar en els solcs quan l'agulla passava per sobre.

-          Pol·linització entomògama (abelles): l'electricitat estàtica és un element important en aquest procés biològic, ja que la càrrega del cos de les abelles ajuda a atreure i retenir el pol·len.

Perills

Malgrat l’aparent innocuïtat, l'electricitat estàtica pot tenir efectes perillosos en presència de materials o dispositius sensibles.

1. Components electrònics
Són extremadament sensibles a la presència de l'electricitat estàtica i poden ser malmesos per una descàrrega electrostàtica. Condensadors, transistors, altaveus, LED, etc.

2. Indústria química
Treballa amb substàncies inflamables, combustibles o explosives, que amb una petita guspira es pot iniciar una ignició.

3. Espai

Hi ha baixa humitat que pot provocar grans acumulacions de càrregues estàtiques que són un perill important per als dispositius electrònics que s'utilitzen als vehicles espacials, així com un risc per als astronautes.

4. Proveïment de cotxes i avions

    A les estacions de servei s’aconsella parar el motor mentre es posa benzina, ja que en presència de combustible es podrien incendiar els vapors. Aquest perill també és present als aeroports amb els avions.

L’APUNT

El famós rellotge de ferro fos (Fig.4), de més de 5.000 kg i sis metres d’alçada, i tres vegades més gran que el més gran construït fins aleshores, i creat expressament per la catedral de Barcelona al 1576, i situat fins l’any 1864 a la Torre de les Hores és l’estrella de l’exposició “Imaginary/BCN. La mirada matemàtica, les arts i el patrimoni” que ha inaugurat el Museu d’Història de Barcelona (Muhba), que explica la relació entre les matemàtiques i la geometria amb l’art i el patrimoni, present en la majoria dels edificis que ens rodegen.

Fig.4

També es parla de Leonardo i el famós Home de Vitruvi, dels treballs del físic, matemàtic i enginyer Esteve Terrades, la volta catalana, i com les equacions matemàtiques generen formes de colors (a partir d’un programa informàtic), entre d’altres.

Exposició a la Plaça del Rei a la Capella de Santa Àgata de Barcelona fins el 06/05/2012.

http://www.museuhistoria.bcn.es/

DONES DE CIÈNCIA

Commemorant el dia d'avui: Dia de la Dona Treballadora, ahir vaig parlar de 10 dones científiques que van marcar més el món de la ciència, segons la revista New Scientist.

     1. HIPÀTIA D’ALEXANDRIA (370-415 a. C.)

Era filla de Teó d’Alexandria que donava classes a la Biblioteca d’Alexandria. Va escriure textos de geometria, matemàtiques, astronomia, àlgebra i filosofia. I se li atribueixen invents com l’hidròmetre (determinar la densitat i la gravetat d’un líquid), un astrolabi (antic instrument que permet determinar la posició de les estrelles sobre una volta celeste), i un instrument per a la destil·lació de l’aigua.

Moltes famílies influents enviaven als seus fills a estudiar amb ella.

Va ser assassinada violentament per cristians.

2. SOPHIE GERMAIN (1776-1831)

Matemàtica, física i filòsofa francesa. Va contribuir a la teoria de números i de l’elasticitat. Va realitzar estudis dels nombres primers, que van rebre el nom de NÚMEROS PRIMERS DE SOPHIE GERMAIN, i amb darrer teorema de Fermat (el teorema matemàtic més famós; se n’han fet pel·lícules en relació).

Va néixer en una família burgesa de París, i va començar a estudiar matemàtiques amb 13 anys, i anys després va obtenir apunts d’algunes classes de l’Escola Politècnica de París, exclusiva per homes.

Es va cartejar de manera anònima amb Joseph-Louis Lagrange (matemàtic, físic i astrònom italià. Va demostrar el teorema del valor mitjà, va desenvolupar la mecànica Lagrangiana i va contribuir a l’astronomia), i amb Carl Friedrich Gauss(matemàtic, astrònom i físic alemany. Va contribuir a la teoria de números, l’anàlisi matemàtic, la geometria diferencial, l’estadística, l’àlgebra, el magnetisme i l’òptica. Considerat el “príncep de les matemàtiques”).

Després d’un parell d’anys intentant-ho, va poder participar en el concurs de l’Acadèmia Francesa de les Ciències, amb la vibració de les superfícies elàstiques, i al 1816 va guanyar-lo, sent la primera dona en fer-ho.

3. ADA LOVELACE (1815-1852)

Única filla legítima del poeta Lord Byron. Va ser la primera programadora en la història, i juntament amb Charles Babbage, l’any 1837, van crear en paper una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials (aplicacions en física, química, explicar fenòmens biològics, socials i econòmics).

L’any 1979, el Departament de Defensa dels EEUU va anomenar un llenguatge de programació com a ADA.

4. MARIE CURIE (1867 – 1934)

Probablement la més famosa. Física i química, pionera en l’estudi de la radioactivitat, i el descobriment del poloni.  Va guanyar dos premis Nobel: el de Física al 1903 i el de Química al 1911, sent la primera dona en rebre’ls.

Va ser la primera dona inscrita en la Facultat de Ciències Matemàtiques i Naturals de la Universitat de la Sorbona, de París, l’any 1891.

5. LISA MEITNER (1878 – 1968)

Física austríaca, que va estudiar la radioactivitat i la física nuclear. Tingué un paper clau en el descobriment i explicació de la fissió nuclear. I va causar gran impacte a la comunitat científica que en plena Guerra Mundial (1939) podrien usar els coneixements per fer una bomba molt potent. De fet així va ser, començant el Projecte Manhattan, d’on sorgí la primera bomba nuclear.

Va entrar al 1901 a estudiar física a la Universitat de Viena, al 1905 obtingué ja el doctorat, i es traslladà a Berlín al 1907 per estudiar amb Max Planck (físic alemany, considerat el pare de la teoria quàntica i un dels físics més importants del segle XX. Guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1918), i el químic Otto Hahn. L'any 1918 van descobrir el primer isòtop de llarga vida de l'element protactini. L'any 1944, Otto Hahn rebé el Premi Nobel de química pel descobriment de la fissió nuclear, i Lise Meitner es quedà sense el reconeixement que, en opinió de molts científics, mereixia.

Tanmateix, rebé altres reconeixements pels seus treballs, com la Medalla Max Planck de la Societat Alemanya de Física el 1949, o l’Enrico Fermi Award, l'any 1966. 

6. BARBARA McCLINTOK (1902 – 1992)

Botànica i genetista especialitzada en citogenètica. Guardonada amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l’any 1983.

Va estudiar botànica i es doctorà al 1927. Va realitzar recerca sobre la identificació i visualització dels cromosomes del blat de moro, i la descripció d'elements genètics mòbils en ells. La seva recerca li va permetre descobrir que els gens poden canviar de posició dins els cromosomes mitjançant un intercanvi físic, anomenat RECOMBINACIÓ GENÈTICA, el que va suposar una important troballa de cara a comprendre els processos hereditaris. I com els gens són responsables de fer que certes característiques genètiques s’activin o no, i per tant, s’expressin o no en les diferents generacions de plantes de blat de moro.

Va fer el primer mapa genètic del blat de moro, relacionant regions cromosòmiques amb característiques físiques.

7. GRACE HOPPER (1906 – 1992)

Militar nord-americana, enginyera computacional i doctorada en matemàtiques. Va ser la primera programadora que va utilitzar el Mark I (primer ordinador electromecànic), i també la inventora del concepte “compilador” d'un llenguatge de programació, i és la inventora del llenguatge de programació COBOL (un llenguatge d'alt nivell, especialment pensat per facilitar el desenvolupament de programes d'ordinador per gent sense coneixements específics d'informàtica). D'aquesta forma, personal sense un coneixement específic de cada una de les màquines podia desenvolupar programes. El segon avantatge es que els programes desenvolupats per a una plataforma concreta podien ser executats en un ordinador diferent al que s'havien programat, sense necessitat de fer cap canvi.

Va popularitzar la utilització del terme “bug”( un error de programari; el resultat d'una fallada durant el procés de creació de programari), per referir-se als problemes informàtics.

La marina va anomenar un vaixell “USS Hopper” en el seu honor. 

8. ROSALIND FRANKLIN (1920 – 1958)

Biofísica i cristalografiadora, amb un doctorat en química-física que va tenir un paper destacat en el descobriment de l’ADN. A part va col·laborar en el coneixement de les estructures moleculars del carbó i el grafit.

Les imatges de difracció de raigs X de l’ADN de Rosalind van servir il·legalment de font d’inspiració per a James Watson i a Francis Crick, per al descobriment de l’estructura de l’ADN (1953). Per aquest treball, Watson i Crick, juntament amb Wilkins van rebre el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l’any 1962. 

9. JANE GOODALL (1934)

Primatòloga, etnòloga i antropòloga experta en la socialització del ximpanzé. Va estudiar durant 45 anys les interaccions socials i familiars dels ximpanzés.

Els seus estudis sobre aquests primats són de caràcter científic, però amb una clara intenció educativa centrada en la conservació i protecció de la vida salvatge. Va crear un institut, el Jane Goodall Institute for Wildlife Research, Education and Conservation, l’any 1977, per mantenir la investigació i la conservació d’aquests animals a l’Àfrica.

Ha rebut diferents premis i al 2002 va ser nomenada “missatgera de la Pau” per la ONU. I al 2003 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica pels seus estudis sobre els ximpanzés en llibertat i per la seva ferma defensa de conciliar el desenvolupament humà amb la protecció de la vida salvatge a l'Àfrica.

10. JOCELYN BELL BURNELL (1943)

Astrofísica descobridora del primer radio senyal d'un púlsar (és una estrella de neutrons que emet radiació periòdica), juntament amb el seu tutor de tesi, Antony Hewish.

El seu pare va ser arquitecte del planetari Armagh (Irlanda del Nord), i disposava d'una gran biblioteca, i animà la seva filla a llegir, i ella s’interessà especialment pels llibres d'astronomia.

Treballà en la construcció d'un radiotelescopi per emprar els centelleigs interplanetaris en l'estudi dels quàsars (una classe de galàxies amb nuclis actius), que havien estat descoberts feia poc i hi va detectar un petit patró en els registres de les lectures que finalment identificaren com una estel de neutrons de ràpida rotació.

Bell Burnell fou degana de ciències a la Universitat de Bath entre els anys 2001 i 2004, i presidenta de la Royal Astronomical Society, entre el 2002 i el 2004. Actualment és professora visitant a la Universitat d'Oxford.

Tot i que, no va obtenir el Premi Nobel juntament amb Hewish per llur descobriment, va obtenir la medalla Michelson de l'Institut Franklin (1973, juntament amb Hewish), al 1978, el premi  J. Robert Oppenheimer Memorial del Centre d'Estudis Teòrics de Miami, i el premi Beatrice M. Tinsley de la Societat Astronòmica Americana (1987), també el Magellanic Premium de la Societat Filosòfica Americana, el Jansky Lectureship de l'Observatori Radioastronòmic Nacional, i la medalla Herschel de la Royal Astronomical Society al 1989.

També ha rebut nombrosos títols honorífics, com el de Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic, així com Col·lega de la Royal Society.

És presidenta d'honor de la Burnell House, a l'Escola de Gramàtica Cambridge, a Irlanda del Nord, i és consellera de l'Institut Faraday per a la ciència i la religió, i presidenta de l’Institut de Física d’Anglaterra.

L’APUNT

Un equip del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa, del CSIC i la Universitat Autònoma de Madrid han identificat un pèptid que serveix per activar la memòria.

PÈPTID: molècula formada per la unió de diversos aminoàcids. Estan presents en la natura i són responsables d’un gran nombre de funcions. Un exemple de polipèptid (més de 10 aa’s) és la insulina.

La clau ha estat millorar les connexions sinàptiques de les neurones de l’hipocamp ( la zona del cervell encarregada de la memòria).

Assaig en rates i possible aplicació en humans a llarg termini. La memòria de l’animal millorava després de rebre injeccions al cervell del pèptid, però també es pot administrar per injecció a la sang. Els resultats poden ajudar en un futur, ja que els pèptids no es degraden pels enzims digestius, i es podria desenvolupar un tractament per via oral.

Treball publicat a la Revista PLOS Biology, i mencions a Nature.