QUÈ ÉS UN CEMENTIRI NUCLEAR?
Qualsevol lloc utilitzat pel magatzem de residus radioactius, provinents de reaccions nuclears.
Residus radioactius: qualsevol material que contingui radionúclids en concentracions superiors a les establertes per les autoritats i per a les quals no està previst cap ús.
Les reaccions nuclears es donen en CENTRALS NUCLEARS. Que no són més que una instal·lació dissenyada per produir energia elèctrica a partir d’energia calorífica produïda per un reactor nuclear. Dins aquest reactor tenen lloc fissions nuclears controlades amb urani natural o isòtop 235 d'urani. A més del reactor, en una central nuclear trobem una turbina de vapor, un alternador, dos o tres circuits i una o diverses torres de refrigeració (aigua).
Les centrals nuclears existeixen des de 1951. Se sol considerar el temps de vida de funcionament d'una central nuclear en uns trenta o quaranta anys.
El problema major que presenten és que no se sap que fer amb els residus radioactius que generen: una central nuclear, al llarg de la seva vida, generarà només 4.000 tones de residus només d’urani, i altres productes de fissió.
Tipus de residus:
1. Residus de baixa activitat
Aquells generats pels hospitals (radioteràpia, radiografies...) i la indústria (recerca nuclear, armes nuclears...) que contenen quantitats de radiació de curta durada (fins a 30 anys). Nivell baix d’activitat i poc volum.
2. Residus de mitjana activitat
Aquells generats del reactor nuclear (fangs, productes químics...) i materials del seu desmantellament que tenen un període de semidesintegració de fins a 30 anys.
3. Residus d’alta activitat
Aquells produïts al nucli del reactor nuclear (combustible nuclear, residus líquids...) i que també contenen alta temperatura (emeten calor) amb un període de semidesintegració superiors a 30 anys (en alguns casos de300, 6.600 o 2 milions d’anys).
A més, aquests residus radioactius necessiten un pretractament abans d'emmagatzemar-los.
Aquests magatzems poden tenir diferents ubicacions, segons el tipus de radiació del residu. Així trobem:
1. M. DE BAIXA ACTIVITAT
Es troben a la superfície o a baixa profunditat amb sistemes de barreres múltiples naturals i artificials. A més, els residus estan tancats en uns contenidors.
2. M. TEMPORALS
Contenen residus d’alta activitat. Com a solució temporal, o per tractar i reciclar els residus. Se situen a la superfície en zones geològicament estables i disposats amb un sistema d’espais modulars.
3. M. GEOLÒGICS
Contenen residus d’alta activitat. S’aprofiten les formacions geològiques existents, com coves i avencs, a més de les barreres artificials. Milers d’anys. Sistema nou: només un--> Nou Mèxic
4. M. SUBMARINS
Utilitzats des dels anys 50. Actualment en desús, tot i que es planteja d’aprofitar les fosses oceàniques. Es creu q a la Fossa Atlàntica (a 700km de Galícia) hi ha residus radioactius des dels anys 60 als 80.
CEMENTIRIS A L’ESTAT ESPANYOL
A l’estat espanyol existeix un magatzem de residus radioactius de baixa i mitjana activitat a El Cabril (Còrdova), amb una capacitat fins al 2030.
No existeix cap magatzem de residus d’alta activitat. Tot i això, el passat 30 de desembre de 2011 el govern espanyol va dictaminar a Villar de Cañas (Cuenca) per a construir el primer cementiri nuclear temporal de residus d’alta activitat.
Aquest magatzem temporal és un projecte plantejat pel govern espanyol l’any 2009, davant la necessitat d’emmagatzemar els residus nuclears, actualment en magatzems llogats, que s’envien a instal·lacions del Regne Unit i França. Els primers haurien d’haver tornat a finals de 2010, i els segons al 2011. Això està suposant multes de fins a 60.000 € diaris.
Dels residus radioactius produïts a l’estat espanyol, el 95% són de baixa i mitjana activitat i el 5% d’alta (unes 160 tones anuals).
Aquest projecte serà una instal·lació que permetrà guardar en sec fins a 12.816 m3 de residus. Preparat per resistir terratrèmols de 6 graus a l’escala Richter, inundacions de gas liquat, huracans i xocs d’avions. L’aïllament es farà mitjançant tres barreres: una càpsula d’acer inoxidable, un tub d’emmagatzematge d’acer inoxidable i una estructura de formigó (murs exteriors) de quasi 2 m de gruix. Es preveu un temps d’emmagatzematge de 60 anys, fins que al 2050 es posi en marxa una instal·lació definitiva per sepultar tots els residus que no tinguin cabuda a El Cabril.
PROS I CONTRES
PROS.-
1. No es tracta d’un cementiri nuclear, sinó d’un magatzem temporal de residusà conservar en un únic lloc els residus correctament condicionats per evitar reaccions perilloses, millorar la seva gestió i evitar riscos.
2. El municipi de Villar de Cañas rebrà 2,4 milions d’euros anuals de l’Estat.
3. Els municipis de fins a 12 km al voltant rebran 3,6 milions.
4. I si l’ajuntament presenta un projecte de desenvolupament local de la zona, pot comptar fins a 1,8 milions d’euros més.
5. Per a la construcció es necessitaran 300 treballadors diaris, durant cinc anys i fins a 500 treballadors en pics de feina.
CONTRES.-
1. Cap instal·lació és perfecta ni està exempta de riscos: terrorisme, terratrèmols, escapaments, etc.
2. Perill en transportar els residus des de diferents punts de l’estat espanyol fina al magatzem.
3. Alta probabilitat d’efectes nocius per al medi ambient i la salutà Desconeixement del que succeirà amb els residus encara actius d’aquí a uns anys.
4. Impacte ambiental amb contaminació visual i paisatgística.
5. Dependència del municipi que albergarà el magatzem, sense altres ingressos a la llarga.
6. És quasi impossible arribar a desenvolupar una zona rural verda, així com apostar per les energies renovables.
L’APUNT
Un equip d’investigadors de la Universitat de Wageningen (Països Baixos) ha rebel·lat que la varietat i la quantitat de bacteris existents a la pell d’una persona tenen un paper important en l’atracció dels mosquits que ajuden a propagar la malària.
Segons aquest estudi, les femelles d’aquests insectes detecten durant la nit les senyals oloroses de la pell, produïda pels microbis i segons aquesta informació escullen la seva “víctima” i on picar.
A termes generals, els individus que tenen més bacteris per centímetre quadrat resulten més atraients pels mosquits. A part, la biodiversitat de la microbiota ha d’ésser baixa. Així mateix, gèneres concrets com els estafilococs tenen major atracció.
Aquesta línea d’investigació pot ajudar a desenvolupar estratègies per reduir l’atracció i ajudar a controlar malalties transmeses per picades d’insectes.
Treball publicat a “PLoS One”.
