QUÈ SÓN LES ALGUES?.-
Són uns éssers eucariotes (organismes cel·lulars amb nucli diferenciat, és a dir, separat de la resta d’orgànuls cel·lulars; on trobem la informació genètica). Realitzen la fotosíntesi, però no són plantes autèntiques, i formen part del Regne dels Protoctists.
Viuen a l’aigua o en llocs molt humits, de manera lliure o fixa en una superfície.
Les algues poden ser verdes, grogues, marrons o vermelles.
Actualment són una de les fonts per produir biodièsel, ja que la seva producció en massa no incideix sobre el preu dels aliments. Els biocombustibles actuals bioetanol i biobutanol) són obtinguts per complexos processos que requereixen un consum energètic elevat i competeixen amb la matèria primera a utilitzar amb la indústria alimentària. Els cultius marins no requereixen fertilitzants, ni aigua dolça pel reg, ni terreny cultivable.
Les algues poden créixer desenes de vegades més ràpid que cultius vegetals i s’extreu un major rendiment energètic a partir de la mateixa massa. A part produeixen, segons els científics, un ampli rang de substàncies químiques que varia en funció de les espècies utilitzades i les condicions mediambientals en què es desenvolupin.
Les algues (juntament amb les plantes) són els productors primaris, és a dir, responsables de captar l’energia solar i generar tant matèria orgànica com oxigen.
A més, les algues destaquen per les seves propietats alimentàries, hidratants, antioxidants i regeneradores, nombrosos gèneres d'algues són investigats per la indústria cosmètica i farmacèutica degut als seus potencials beneficis sanitaris.
Les que ens interessen avui són les microalgues grogues o diatomees (Fig.1).
D’aquestes microalgues (diatomees) n’hi ha unes 100.000 espècies, i algunes són particularment riques en lípids d’alt poder energètic.
Aquestes són algues unicel·lulars i formen part del fitoplàncton. La clorofil·la està emmascarada per un pigment groc, i el seu cos està protegit per una mena d'estoig de sílice. S’empren aquest tipus perquè són riques en lípids (greixos), i en cultiu, tenen un rendiment fins a 30 vegades superiors al de les plantes oleaginoses.
L’empresa que hi treballa només ha desvetllat que és mediterrània i microscòpica, cent vegades menor a un gra de sorra.
Fig.1
BIOCOMBUSTIBLE.-
El biocombustible d'algues o agrocombustible d'algues és una mena d’agrofuel, usat bàsicament per a la descontaminació, és a dir, per a disminuir el diòxid de carboni emès a l’atmosfera per una indústria. Només es produeix a la planta industrial Blue Petroleum ONE a Alacant, i es ven com a “blue petroleum”o petroli blau (Fig.2).
Aquesta instal·lació està situada a Alacant, i actualment està en expansió. Es tracta d’una col·laboració entre el Departament de Ciències del Mar de la Universitat d'Alacant i l'empresa BFS (Biofuel Systems- www. biopetroleo.com), que han desenvolupat el prototip Airemar, capaç de convertir CO2 en biocombustible a partir del cultiu d'algues.
Es tracta d’una font de producció d’energia en continu, inesgotable i no contaminant. A més, assegura una producció 400 vegades superior a qualsevol altre biocombustible conegut fins ara.
Fig.2
FABRICACIÓ.-
El contingut de lípids és el percentatge de pes de lípids o greix (oli, en el cas particular de les algues), en relació al pes total de la biomassa seca d’algues.
Aquestes algues es cultiven molt concentrades en una dissolució d’aigua amb gran quantitat de nutrients, com nitrats i fosfats, i injecció d’aire i diòxid de carboni (provinent de la fàbrica de ciment veïna). Es troben en tubs transparents de metacrilat i de 8 metres d’alçada (6 BIOREACTORS), perquè els hi arribi el màxim de llum (a Alacant fa sol una mitjana de tres-cents dies a l'any).
Aquestes microalgues necessiten de 2.000 kg de CO2 per generar un barril de 160 litres.
La preparació d'aigua amb algues es recull quan aquestes s'han reproduït el màxim possible, és a dir quan la concentració d’alga és la màxima. Sol ser cada dia--> se n’extreu la meitat.
Les algues extretes es filtren per a treure-hi l'aigua, que es torna a introduir als tubs. Aquesta aigua representa el 99% total de la massa extreta i només un 1% és alga. Amb les algues sense l'aigua s'obté una pasta que es tracta de manera similar al petroli: craqueig (procés químic pel qual es trenquen molècules d’un compost químic, per produir-se compostos simples), a altes pressió i temperatura, i un posterior refinat (Fig.3).
Fig.3
A partir d’aquest refinat es pot obtenir agrocombustible que, segons l’empresa, es comporta com un eficaç carburant per a vehicles i, està previst es pugui utilitzar pròximament, així com també per a vehicles híbrids, i de matèries primeres, com els plàstics. Podrà arribar a desenvolupar un paper fonamental com a substitut dels combustibles fòssils, especialment pel transport, calefacció i indústries.
A part, seria una gran alternativa a d’altres tipus d’energia, com la nuclear. Segons dades de la companyia per substituir tota la potència nuclear de l’estat espanyol caldrien 430 km quadrats de superfície.
A més, segons BFS es podria arribar a generar electricitat.
ENERGIA I ECONOMIA.-
El balanç energètic de l’ús d'agrocombustible d'alga com a combustible no és positiu, això vol dir que l’energia pagada i exhaurible (sense considerar la gratuïta del Sol) necessària per a fabricar aquest producte no és a priori superior a l'energia que s'obté d'ell quan es crema. Cosa que implica que no sigui interessant...
La creació d’un barril de petroli blau (uns 160 litres) consumeix unes 2,2 tones de diòxid de carboni. Quan aquest barril s’usa com a combustible, deixa anar 1,2 tones de CO2. Per tant, cada barril neutralitza aproximadament una tona de diòxid de carboni, concretament en neutralitza 939 kg. En altres paraules, el tractament amb petroli blau permet emetre un 45% menys de carboni a l'atmosfera.
Per tant, per a produir industrialment agrocombustible d'alga i usar-lo cal que aquests procediments siguin econòmicament viables.
En aquest cas la clau està en el producte secundari que se’n genera: els ÀCIDS OMEGA-3, un 3% del total de biomassa algal que es pot transformar. Un producte que té un preu interessant al mercat: 100 €/kg.
L’any passat (2011), un barril de petroli blau es venia a una mica més de 20 euros (30 dòlars), tot i que aquest preu oscil·la fins a 70 dòlars. Però, un de petroli valia 105 dòlars.
INVESTIGACIONS AMB ALGUES.-
INVESTIGACIONS AMB ALGUES.-
- ESPANYA
Un equip d’experts de la Universitat de Jaén ha iniciat un estudi d’investigació dirigit a la neteja d’aigües residuals terciàries, a través de la microalga Botryococcus braunii (Fig.4) que produeix grans quantitats d’hidrocarburs líquids.
A Jerez de la Frontera, una empresa anomenada Aurantia produeix biocarburants i altres productes a partir del CO2 emès per la fàbrica de ciment Holcim.
El ministeri de Ciència i Innovació sota el Plan E va invertir 23 milions per a la construcció de centres d’investigació d’algues per captació de CO2 i producció de biocarburants.
Així mateix, Repsol està desenvolupant biocombustibles a partir de microalgues, dins dels projectes CENIT-PIIBE.
Fig.4
- FRANÇA
Una instal·lació pilot de cultiu a l'aire lliure de la microalga Dunaliella salina (Fig.5) a unes salines no explotades comercialment. En principi els estudis haurien d'haver començat a principis de 2011, per a fer un primer mini-experiment de 10 hectàrees al 2013.
Fig.5
- BRETANYA
Sembla ser que està previst un projecte on s’experimentarà amb el cultiu semi industrial d'algues en una bassa sobre argila blanca.
- GRAN BRETANYA
El Govern britànic finança, a través de la seva agència independent The Carbon Trust, crear combustibles a partir d'algues (amb 26 milions de lliures de pressupost), i l'objectiu és que els biocombustibles a partir d'algues siguin una realitat comercial al 2020.
- ISRAEL
La companyia Seambiotic Ltd ha patentat una tècnica amb la que assegura produir 1 litre de combustible amb 5 kg d’una macroalga que creix al Mediterrani. A part, els biocombustibles són diferents segons el que s’ultilitzi de l’alga i del tipus: macroalgues-->bioetanol o metà, a partir dels hidrats de carboni; microalgues-->biodièsel, a partir dels seus greixos.
- EEUU
El programa de rescat impulsat per Barack Obama destina 1.500 milions de dòlars a la recerca d'alternatives als combustibles fòssils, i s'espera que almenys una porció d'aquesta quantitat sigui destinada a biocombustibles derivats d'algues.
Les empreses de capital risc han decidit invertir en productors que utilitzen algues. Així com l’interès del DARPA (Agència d’Investigació de Projectes Avançats de Defensa; Departament de Defensa) en les aplicacions en l’àmbit militar.
Al 2011, un equip de la Universitat d'Arkansas va desenvolupar un mètode, encara en fase de teoria i estudi, de fermentació per a descontaminar aigua. La seva idea és utilitzar també algues, a més d’àcid butíric per a formar butanol amb els residus. Així es veurien valoritzats, ja que es podrien usar també per a ser cremats com a combustible idealment, en automòbils.
Científics del Bio Architecture Lab han modificat genèticament el bacteri E. coli perquè digereixi els sucres de les algues marrons i les converteixi en etanol. D’aquesta manera, les algues podrien ser una font rendible d’energia, segons afirmen els autors del projecte. Es van utilitzar macroalgues de l’espècie kombu (Saccharina japonica- Fig.6), que és la més abundant i estesa a tot el món.
Les macroalgues marrons contenen sucres que es poden convertir en combustible renovable i químics.
L’equip del BAL, publica els seus resultats a la revista Science.
BAL ja està construint la instal·lació pilot a Xile per mostrar amb més precisió el cost total de procés a gran escala. Les operacions començaran al juliol.
Fig.6
- ALTRES
Producció de querosè d’aviació a partir de biomassa d’algues-->empresa Solazyme.
Inversors privats com Vinod Khoslaà algues com a solució a la crisi climàtica i energètica--> alternativa als carburants fòssils.
L’APUNT
Un astrofísic català, Guillem Anglada-Escudé i el seu equip, amb una beca del Carnegie Institute d’EEUU, troben un nou planeta extrasolar (Fig.7) que podria tenir vida, degut a la seva mida i a la temperatura de la seva superfície.
La nova terra té una massa 4,5 vegades el nostre planeta, orbita al voltant d’una estrella anomenada GJ 667C, durant 28,15 dies i es troba a només 22 anys llum del Sistema Solar. Només rep el 90% de llum que la Terra i se situa més a prop de la seva estrella, però la llum que l’incideix és infraroja, i per tant, l’energia que absorbeix és major, i s’equival a la Terra, amb una temperatura similar i potser aigua líquida.
Fig.7
Es publicarà a la revista “The Astrophysical Journal Letters”
