Commemorant el dia d'avui: Dia de la Dona Treballadora, ahir vaig parlar de 10 dones científiques que van marcar més el món de la ciència, segons la revista New Scientist.
1. HIPÀTIA D’ALEXANDRIA (370-415 a. C.)
Era filla de Teó d’Alexandria que donava classes a la Biblioteca d’Alexandria. Va escriure textos de geometria, matemàtiques, astronomia, àlgebra i filosofia. I se li atribueixen invents com l’hidròmetre (determinar la densitat i la gravetat d’un líquid), un astrolabi (antic instrument que permet determinar la posició de les estrelles sobre una volta celeste), i un instrument per a la destil·lació de l’aigua.
Moltes famílies influents enviaven als seus fills a estudiar amb ella.
Va ser assassinada violentament per cristians.
2. SOPHIE GERMAIN (1776-1831)
Matemàtica, física i filòsofa francesa. Va contribuir a la teoria de números i de l’elasticitat. Va realitzar estudis dels nombres primers, que van rebre el nom de NÚMEROS PRIMERS DE SOPHIE GERMAIN, i amb darrer teorema de Fermat (el teorema matemàtic més famós; se n’han fet pel·lícules en relació).
Va néixer en una família burgesa de París, i va començar a estudiar matemàtiques amb 13 anys, i anys després va obtenir apunts d’algunes classes de l’Escola Politècnica de París, exclusiva per homes.
Es va cartejar de manera anònima amb Joseph-Louis Lagrange (matemàtic, físic i astrònom italià. Va demostrar el teorema del valor mitjà, va desenvolupar la mecànica Lagrangiana i va contribuir a l’astronomia), i amb Carl Friedrich Gauss(matemàtic, astrònom i físic alemany. Va contribuir a la teoria de números, l’anàlisi matemàtic, la geometria diferencial, l’estadística, l’àlgebra, el magnetisme i l’òptica. Considerat el “príncep de les matemàtiques”).
Després d’un parell d’anys intentant-ho, va poder participar en el concurs de l’Acadèmia Francesa de les Ciències, amb la vibració de les superfícies elàstiques, i al 1816 va guanyar-lo, sent la primera dona en fer-ho.
3. ADA LOVELACE (1815-1852)
Única filla legítima del poeta Lord Byron. Va ser la primera programadora en la història, i juntament amb Charles Babbage, l’any 1837, van crear en paper una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials (aplicacions en física, química, explicar fenòmens biològics, socials i econòmics).
L’any 1979, el Departament de Defensa dels EEUU va anomenar un llenguatge de programació com a ADA.
4. MARIE CURIE (1867 – 1934)
Probablement la més famosa. Física i química, pionera en l’estudi de la radioactivitat, i el descobriment del poloni. Va guanyar dos premis Nobel: el de Física al 1903 i el de Química al 1911, sent la primera dona en rebre’ls.
Va ser la primera dona inscrita en la Facultat de Ciències Matemàtiques i Naturals de la Universitat de la Sorbona, de París, l’any 1891.
5. LISA MEITNER (1878 – 1968)
Física austríaca, que va estudiar la radioactivitat i la física nuclear. Tingué un paper clau en el descobriment i explicació de la fissió nuclear. I va causar gran impacte a la comunitat científica que en plena Guerra Mundial (1939) podrien usar els coneixements per fer una bomba molt potent. De fet així va ser, començant el Projecte Manhattan, d’on sorgí la primera bomba nuclear.
Va entrar al 1901 a estudiar física a la Universitat de Viena, al 1905 obtingué ja el doctorat, i es traslladà a Berlín al 1907 per estudiar amb Max Planck (físic alemany, considerat el pare de la teoria quàntica i un dels físics més importants del segle XX. Guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1918), i el químic Otto Hahn. L'any 1918 van descobrir el primer isòtop de llarga vida de l'element protactini. L'any 1944, Otto Hahn rebé el Premi Nobel de química pel descobriment de la fissió nuclear, i Lise Meitner es quedà sense el reconeixement que, en opinió de molts científics, mereixia.
Tanmateix, rebé altres reconeixements pels seus treballs, com la Medalla Max Planck de la Societat Alemanya de Física el 1949, o l’Enrico Fermi Award, l'any 1966.
6. BARBARA McCLINTOK (1902 – 1992)
Botànica i genetista especialitzada en citogenètica. Guardonada amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l’any 1983.
Va estudiar botànica i es doctorà al 1927. Va realitzar recerca sobre la identificació i visualització dels cromosomes del blat de moro, i la descripció d'elements genètics mòbils en ells. La seva recerca li va permetre descobrir que els gens poden canviar de posició dins els cromosomes mitjançant un intercanvi físic, anomenat RECOMBINACIÓ GENÈTICA, el que va suposar una important troballa de cara a comprendre els processos hereditaris. I com els gens són responsables de fer que certes característiques genètiques s’activin o no, i per tant, s’expressin o no en les diferents generacions de plantes de blat de moro.
Va fer el primer mapa genètic del blat de moro, relacionant regions cromosòmiques amb característiques físiques.
7. GRACE HOPPER (1906 – 1992)
Militar nord-americana, enginyera computacional i doctorada en matemàtiques. Va ser la primera programadora que va utilitzar el Mark I (primer ordinador electromecànic), i també la inventora del concepte “compilador” d'un llenguatge de programació, i és la inventora del llenguatge de programació COBOL (un llenguatge d'alt nivell, especialment pensat per facilitar el desenvolupament de programes d'ordinador per gent sense coneixements específics d'informàtica). D'aquesta forma, personal sense un coneixement específic de cada una de les màquines podia desenvolupar programes. El segon avantatge es que els programes desenvolupats per a una plataforma concreta podien ser executats en un ordinador diferent al que s'havien programat, sense necessitat de fer cap canvi.
Va popularitzar la utilització del terme “bug”( un error de programari; el resultat d'una fallada durant el procés de creació de programari), per referir-se als problemes informàtics.
La marina va anomenar un vaixell “USS Hopper” en el seu honor.
8. ROSALIND FRANKLIN (1920 – 1958)
Biofísica i cristalografiadora, amb un doctorat en química-física que va tenir un paper destacat en el descobriment de l’ADN. A part va col·laborar en el coneixement de les estructures moleculars del carbó i el grafit.
Les imatges de difracció de raigs X de l’ADN de Rosalind van servir il·legalment de font d’inspiració per a James Watson i a Francis Crick, per al descobriment de l’estructura de l’ADN (1953). Per aquest treball, Watson i Crick, juntament amb Wilkins van rebre el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l’any 1962.
9. JANE GOODALL (1934)
Primatòloga, etnòloga i antropòloga experta en la socialització del ximpanzé. Va estudiar durant 45 anys les interaccions socials i familiars dels ximpanzés.
Els seus estudis sobre aquests primats són de caràcter científic, però amb una clara intenció educativa centrada en la conservació i protecció de la vida salvatge. Va crear un institut, el Jane Goodall Institute for Wildlife Research, Education and Conservation, l’any 1977, per mantenir la investigació i la conservació d’aquests animals a l’Àfrica.
Ha rebut diferents premis i al 2002 va ser nomenada “missatgera de la Pau” per la ONU. I al 2003 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica pels seus estudis sobre els ximpanzés en llibertat i per la seva ferma defensa de conciliar el desenvolupament humà amb la protecció de la vida salvatge a l'Àfrica.
10. JOCELYN BELL BURNELL (1943)
Astrofísica descobridora del primer radio senyal d'un púlsar (és una estrella de neutrons que emet radiació periòdica), juntament amb el seu tutor de tesi, Antony Hewish.
El seu pare va ser arquitecte del planetari Armagh (Irlanda del Nord), i disposava d'una gran biblioteca, i animà la seva filla a llegir, i ella s’interessà especialment pels llibres d'astronomia.
Treballà en la construcció d'un radiotelescopi per emprar els centelleigs interplanetaris en l'estudi dels quàsars (una classe de galàxies amb nuclis actius), que havien estat descoberts feia poc i hi va detectar un petit patró en els registres de les lectures que finalment identificaren com una estel de neutrons de ràpida rotació.
Bell Burnell fou degana de ciències a la Universitat de Bath entre els anys 2001 i 2004, i presidenta de la Royal Astronomical Society, entre el 2002 i el 2004. Actualment és professora visitant a la Universitat d'Oxford.
Tot i que, no va obtenir el Premi Nobel juntament amb Hewish per llur descobriment, va obtenir la medalla Michelson de l'Institut Franklin (1973, juntament amb Hewish), al 1978, el premi J. Robert Oppenheimer Memorial del Centre d'Estudis Teòrics de Miami, i el premi Beatrice M. Tinsley de la Societat Astronòmica Americana (1987), també el Magellanic Premium de la Societat Filosòfica Americana, el Jansky Lectureship de l'Observatori Radioastronòmic Nacional, i la medalla Herschel de la Royal Astronomical Society al 1989.
També ha rebut nombrosos títols honorífics, com el de Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic, així com Col·lega de la Royal Society.
És presidenta d'honor de la Burnell House, a l'Escola de Gramàtica Cambridge, a Irlanda del Nord, i és consellera de l'Institut Faraday per a la ciència i la religió, i presidenta de l’Institut de Física d’Anglaterra.
L’APUNT
Un equip del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa, del CSIC i la Universitat Autònoma de Madrid han identificat un pèptid que serveix per activar la memòria.
PÈPTID: molècula formada per la unió de diversos aminoàcids. Estan presents en la natura i són responsables d’un gran nombre de funcions. Un exemple de polipèptid (més de 10 aa’s) és la insulina.
La clau ha estat millorar les connexions sinàptiques de les neurones de l’hipocamp ( la zona del cervell encarregada de la memòria).
Assaig en rates i possible aplicació en humans a llarg termini. La memòria de l’animal millorava després de rebre injeccions al cervell del pèptid, però també es pot administrar per injecció a la sang. Els resultats poden ajudar en un futur, ja que els pèptids no es degraden pels enzims digestius, i es podria desenvolupar un tractament per via oral.
Treball publicat a la Revista PLOS Biology, i mencions a Nature.
