1. Els aliments no curen malalties, però sí poden ajudar a tractar-les.
Els aliments no tenen poder terapèutic, però les aigües minerals i determinats productes alimentaris dietètics poden ajudar a tractar malalties; igual que, en alguns casos, els aliments de consum diari i ordinari, integrats en dietes específiques.
Ex: hipertensió, vitamines, agar-agar...
2. Els aliments crus són millors, i tenen major valor nutricional que els aliments cuinats. En el cas dels productes congelats, el valor nutricional no varia.
Hi ha aliments que sense cuinar poden provocar reaccions tòxiques o al·lèrgies alimentàries. A part, certes vitamines i minerals s’eliminen amb la cocció, ja que són hidrosolubles i termolàbils. Però la congelació dels aliments no fa variar la seva qualitat nutricional.
HIDROSOLUBLES: solubles en aigua. Ho són les vitamines:
- B2 o tiamina: api, carxofa...
- B3 o niacina: espàrrecs, pastanagues...
- B5 o àcid pantotènic: bròquil
- B8 o biotina: coliflor
- B9 o àcid fòlic: bledes, créixens (berro), soja...
- C: pebrots, espinacs, enciam, tomàquet i patates
Vitamines B: són necessàries pel correcte funcionament de l’organismeà creixement cel·lular, producció d’hormones i enzims, salut pel cor i les artèries, sistema immunològic i sistema nerviós.
Vitamina C: intervé en el manteniment dels ossos, les dents i el sistema circulatori. Protegeix de l’oxidació. Desenvolupa accions antiinfeccioses i antitòxiques. Ajuda a l’absorció del ferro no hemàtic.
TERMOLÀBILS: dit de les substàncies que modifiquen o perden certes propietats en variar la temperatura.
3. Els additius no produeixen al·lèrgies, però sí poden arribar a tenir algun tipus de conseqüència a la salut.
En casos excepcionals, els additius poden ocasionar reaccions adverses, per això les Autoritats Sanitàries només autoritzen la utilització en determinades concentracions.
ADDITIUS: són substàncies que s'afegeixen intencionadament a les begudes i als aliments elaborats perquè es puguin conservar, perquè en millorin les característiques o per a dotar-los de noves propietats organolèptiques o altres pròpies que s'hagin perdut durant l'elaboració. Els additius poden ser d'origen natural o sintètics. El perill potencial d'un additiu es relaciona amb la concentració (o quantitat) ingerida en un període de temps. Per a establir aquest perill hi ha un índex capaç de mesurar-ne la perillositat , aquest índex és l'ANADA (ingesta diària admissible).
Les raons per les quals s'empren els additius en la indústria alimentària són bàsicament de tipus econòmic i social. L'ús de certs additius permet que els aliments durin més temps el que fa que existeixi major aprofitament dels mateixos i per tant es puguin baixar els preus i que n'existeixi un repartiment més homogeni.
Hi pot haver conflictes d'interessos entre les indústries productores d'additius i també motius purament econòmics darrera de la utilització o no dels additius.
Tipus:
· Colorants
· Conservants
· Antioxidants
· Estabilitzadors i emulgents
· Edulcorants
· Potenciadors del gust/sabor
· Acidulants
· Antioxidants
· Espessidors
· Antiaglomerants
· Aromatitzants
Tiroides, càncer, malalties degeneratives, marejos, erupcions, asma, etc. són algunes de les conseqüències alhora d’abusar dels additius alimentaris.
4. Si es té al·lèrgia a la llet, també es tindrà als productes làctics.
Tota persona al·lèrgica a la llet també ho serà als productes làctics. El que és possible que passi és que un individu sigui intolerant a la llet, però a un altre tipus de producte làctic sigui tolerant. Això però és degut a la menor quantitat de LACTOSA.
LACTOSA: o sucre de la llet, és un disacàrid format per la unió de dos sucres: la glucosa i la galactosa. Apareix a la llet de les femelles dels mamífers en una proporció del 4-5%. Els éssers humans necessitem la presència de l'enzim lactasa (produïda a l’intestí prim) per a la correcta absorció de la lactosa. Quan l'organisme no és capaç d'assimilar correctament la lactosa, apareixen diverses molèsties, el que anomenem intolerància a la lactosa. En aquest cas la lactosa no digerida o parcialment digerida passarà a l’intestí gruixut i pot provocar mal, inflamació abdominal, diarrea, etc.
5. Les dues primeres xifres d’un codi de barres no sempre identifica el país d’origen del producte.
Quan les empreses elaboren un producte escullen en quin país s’adscriu el sistema de codi de barres. Les dues primeres xifres o prefix es corresponen a la del país en què s’ha fet la sol·licitud, però no implica necessàriament que el producte s’hi hagi fabricat.
A Espanya, l’AECOC (Associació Espanyola de Codificació Comercial) és la responsable d’aquesta identificació, i el prefix és el número 84.
6. El menjar cuinat és necessari guardar-lo a la nevera d’un dia per l’altra, a l’escalfar-lo posteriorment no és suficient amb escalfar-lo al gust, i el fred no ho mata tot.
Tots els aliments que no es consumeixin en les dues hores següents d’haver-los cuinat, hauran de conservar-se en fred. Els requisits per al creixement microbià inclouen factors químics i físics. El patró de creixement bacterià es veu profundament influït per la temperatura (entre 4 i 60ºC). La temperatura òptima permet el creixement més ràpid dels bacteris, durant un període d’entre 12 i 24 hores.
Quan la temperatura és superior a 32 ºC, els aliments s’hauran de llançar passada 1 hora.
Per a què els microorganismes presents en l’aliment es morin s’haurà de reescalfar com a mínim a 70ºC; ideal a 74ºC. En el cas de salses i sopes s’haurà d’arribar al punt d’ebullició.
La congelació dels aliments només deté el creixement dels microbis, però els manté vius. Per tant, si volem congelar els aliments ho hem de fer quan aquests encara estan en bones condicions.
7. Els microones no són perillosos.
Un forn microones produeix ones electromagnètiques amb freqüència aproximadament de 2,45 GHz, per a la cocció d'aliments. Les microones fan vibrar o rotar les molècules d'aigua, aquesta vibració crea una fricció donant calor que escalfa els aliments. Degut a què la matèria està feta essencialment d'aigua, els aliments es poden cuinar fàcilment d'aquesta manera.
L’APUNT
“L’amo” de l’Empire State, Tony Malkin, va decidir convertir l’edifici en el colós eficient. Ha invertit 20 milions de dòlars en la renovació de l’edifici, amb el recolzament del Rocky Mountain Institute i de la Iniciativa Clinton per al Clima.
L’objectiu és reduir al 38% el consum elèctric, estalviar 4,4 milions de dòlars anuals i deixar d’emetre 105.000 tones mètriques de CO2 els pròxims anys.
Això es podrà aconseguir gràcies a que les 6.514 finestres del gratacels han estat reforçades amb doble vidre amb una pel·lícula aïllant i amb gas argó/criptó enmig per millorar la protecció tèrmica. Així com la presència de barreres tèrmiques als radiadors, sensors per a la il·luminació de passadissos i zones comunes o el sistema de Control Directe Digital que permet conèixer “on line”, i en temps directe el consum d’energia de cada planta. A més, les oficines s’han redissenyat per aprofitar al màxim la llum solar, així com tenen il·luminació de leds d’última generació, i amb mobiliari amb certificació “cradle to cradle”. I per acabar d’arrodonir-ho, les 55 milions de kw que es consumeixen seran generats pel vent.
