QUÈ SÓN?.-
Són un fenomen meteorològic que s’observa al cel nocturn de les zones més polars de la Terra. Normalment es veuen més intensament durant les temporades de setembre a octubre i de març a abril. A les latituds de l'hemisferi sud es coneix com aurora austral.
La aurores es limiten generalment a les regions de forma oval, a prop dels pols. La regió on s’observen té un mida mitjana de 3.000 km i pot augmentar fins a 4000 o 5000 kilòmetres.
Els millors punts per a l'observació d'aurores boreals és al Canadà, i per a aurores australs, el sud de l'illa de Tasmània i Nova Zelanda. Tanmateix en ocasions molt poc freqüents s'han visualitzat a latituds molt inferiors. Està documentada la visió d'una aurora boreal a Catalunya el 25 de gener de 1938, i el passat 6 d’abril de 2011 es va poder observar des de Figueres (Fig.1).
Fig.1
Les aurores no són exclusives de la Terra, ja que també s'observen a d'altres planetes del sistema solar com Júpiter, Saturn, Mart i Venus.
FENOMEN.-
El Sol desprèn partícules carregades: ions (principalment protons i electrons) que viatgen per l’espai entre 320 i 704 km per segon fins a la Terra, creant el vent solar.
Aquest vent interactua amb el camp magnètic terrestre (Fig.2). Aquest magnetisme és provocat pel nucli terrestre (de ferro), que juntament amb la rotació de la Terra, fa que algunes d’aquestes partícules quedin atrapades i segueixin el curs de la força magnètica; que va del pol nord al pol sud. Per tant, les partícules van a parar a la ionosfera.
Fig.2
La ionosfera (Fig.3) és una part de l’atmosfera terrestre que està entre 80 i 600 km de la superfície de la Terra. És una capa que es troba ionitzada permanentment a causa de la radiació solar. Les funcions de la ionosfera és permetre reflectir les ones de ràdio emeses des de la superfície terrestre, que viatjaran a grans distàncies sobre la Terra, gràcies a aquests ions (carregats d’electricitat) que posseeixen.
Fig.3
També és coneguda com a termosfera, per les elevades temperatures dels gasos que la composen; fins a 1500ºC. Aquests gasos estan ionitzats ja que aquesta capa absorbeix les radiacions solars de baixa longitud d’ona: rajos X i gamma (altament energètics).
En resum, quan el vent solar xoca amb els gasos d’aquesta ionosfera (principalment oxigen i nitrogen), comencen a brillar produint les aurores polars (boreals i australs), que no són més que la visualització dels diferents gasos amb colors vermell, verd, blau i violeta.
L'aurora típica és una resplendor difusa i estesa en forma de cortina.
Àtoms d’oxigen--> color verd
Més àtoms de nitrogen que d’oxigen--> color vermellós
El vent solar genera més de 100.000 megawatts d’electricitat (central nuclear: 1.000 MW diaris) podent arribar a produir interferències amb les línees elèctriques, emissions radiofòniques o de televisió, sistemes de navegació, acció dels radars, als astronautes de la regió, i les comunicacions per satèl·lit.
HISTÒRIA.-
Sempre hi ha hagut un aire místic entorn de les aurores boreals. Antigament, quan no se’ls podia donar una explicació científica, algunes persones pensaven que es tractava d’un auspici d’un càstig o un recordatori que calia complir la llei.
Per la seva banda, els samis, el poble tradicional de Lapònia noruega, pensaven que les aurores boreals eren ànimes que saludaven a la terra.
Les aurores boreals s'han estudiat científicament des del segle XVII. El 1621, l'astrònom francès Pierre Gassendi en descriu el fenomen observat al sud de França. El mateix any, l'astrònom italià Galileo Galilei, va començar a investigar el fenomen com a part d'un estudi sobre els moviments celestes de les estrelles.
Al segle XVIII, el navegant anglès James Cook, a l'Oceà Índic, va ser testimoni del mateix fenomen que Galileu, i la batejà com aurora austral. A partir d'aleshores va quedar clar que l'efecte no és exclusiu de les terres de l'hemisferi nord, i per tant, es va crear el nom d' ”aurora polar”.
Al mateix temps, l'astrònom britànic Edmond Halley sospita que el camp magnètic terrestre es relaciona amb la formació d'aurores boreals.
CURIOSITATS.-
- SONS
A través de la història la gent ha estat escrivint i parlant dels sons associats a les imatges de l'auroraàDes de Corneli Tàcit (historiador de l’antiga Roma) a Knud Rasmussen (explorador danès al 1932).
Avui en dia, moltes persones segueixen aquests sons, que són sibilants i espetegants. Algunes persones especulen que un fenomen electrostàtic induït per aurores podria explicar els sons. Tot i això, es creu que l'energia de l'aurora i altres factors fan que sigui poc probable que els sons arribin a la Terra.
- MITES
A l’Edat Mitjana es creia que eren anunci de grans catàstrofes, ja que simbolitzaven grans batalles al cel.
Els esquimals, lapons, habitants de Grenlàndia i tribus del nord-est de la Índia creien que estaven associades a la vida en un altre món. I el so que, de vegades, acompanya són veus d’esperits intentant comunicar-se amb la gent de la Terra.
Una llegenda finlandesa creia que quan les guineus corrien pels boscos, donaven cops amb la cua a la neu i provocaven unes guspires que es reflectien al cel.
Actualment, els japonesos creuen que si una parella fa l’amor sota una aurora boreal augmenta la fertilitat de la dona. Per això, molts japonesos celebren la seva lluna de mel a la Lapònia noruega.
- ACTIVITATS
El lloc ideal per a gaudir de les aurores boreals és Alta que, des de l’any 2000, és anomenada com a CIUTAT DE L’AURORA BOREAL D’ALTA. Allí s’hi poden realitzar activitats diverses d’hivern emmarcades sota l’aurora boreal: safari en motoneu o trineu per l’altiplà de Lapònia, esquí alpí , visitar un campament sami, allotjar-se en un hotel de gel (capella de gel, bar, galeria...), o un bany calent en una gran cubeta d’aigua sota la llum.
CINEMA.-
La aurores han estat referenciades al cinema.
- Happy Feet (2006): pel·lícula d’animació situada a l’Antàrtida i el sud; té lloc una aurora boreal.
- Frequency (2000): degut a la conseqüència d’una aurora boreal, un nen pot comunicar-se amb el seu pare mort per un vell equip de radioaficionat.
MÚSICA.-
També se’n parla a la música.
- Tori Amos: cantant i compositora nord-americana. Cançó: “I Ran”
- Neil Young: músic canadenc. Cançó: “Pocahontas”
- The Rasmus: grup finlandès. Cançó: “Still Standing”
- Foo Fighters: banda d’origen nord-americà . Cançó: “Aurora”
L’APUNT
L’asteroide 433 Eros (Fig.4) passarà avui a 26,7 milions de kilòmetres de la Terra. És el seu viatge més proper des del 1975. Es tracta d’un asteroide ovalat, de silicats de magnesi i ferro, molt brillant i prové del cinturó d’asteroides.
Fig.4
Eros va ser descobert el 13 d’agost de 1898 pels astrònoms Carl. G. Witt i August Charlois, i va ajudar a precisar la distància entre la Terra i el Sol, ja que descrivia una òrbita a voltant de Mart.
Segons els experts es podrà observar a partir de les 4h del matí amb un telescopi d’aficionat. Segons la NASA no hi ha perill de col·lisió amb la Terra, i passarà a 80 vegades més de distància que el 2005 YU55 que es va acostar a una distància inferior a la Lluna, el passat novembre de 2011. Serà visible fins el 10 de febrer i no tornarà a passar tant a prop de la Terra fins al 2056.
