dimecres, 22 de febrer del 2012

MICROFLORA HUMANA

MICROBIOTA O MICROFLORA


La microbiota, microflora o flora microbiana normal (Fig.1) és el conjunt de microorganismes que es troben de manera habitual en diferents zones del cos humà.  És a dir, aquells que trobem en individus sans.

Aquests microorganismes es troben en relació SIMBIÒTICA amb l’ésser humà (hoste), ja que ambdós individus obtenen avantatges d’aquesta relació.

Aquests microorganismes cohabiten entre ells en zones del cos com la boca, els intestins, la pell, el nas, etc. Tot i això, és important no trobar-los a la sang, sistemes d’òrgans (fetge, cor...), oïda mig i intern, sistema nerviós central,al líquid cefaloraquidi, cervell, la medul·la òssia, les vies aèries inferiors (laringe, bronquis, bronquíols i alvèols), ronyons, urèters, bufeta, úter, endometri, trompes de Fal·lopi, etc.

S’estima que un tant per cent elevat són bacteris, aproximadament 100 bilions d’unes 400 espècies diferents. I això representa un 10% de les cèl·lules totals de l’organisme. El 95% d’aquestes estan al tracte digestiu (bàsicament al còlon). 

 Fig.1


Els microorganismes més freqüents són: Staphylococcus epidermidis, S. aureus, Streptococcus mitis, S. salivaris, S. mutans, S. faecalis, S. pneumoniae, S. pyogenes, Neisseriae, Veillonellae, bacteris coliformes como E. coli, Proteus mirabilis, Pseudomonas aeruginosa, Haemophilus influenzae, bacteroides, espiroquetes, lactobacils, clostridis com Clostridium tetani, corinobacteris, micobacteris, actinomicets i micoplasmes.

Funcions:

-          Impedeixen la implantació de microorganismes patògens.

-          Proporcionen absorció de vitamines à vitamina K, B12.

-          Ajuden en la digestióà degradació de carbohidrats fibrosos.

-          Participació en alguns cicles metabòlicsà reciclatge urea i sals biliars.

-          Estimulació del sistema immune.

-          Protectors de la pell

-          Exerceixen una activitat probiòtica.



Tot i això, si aquests microorganismes es troben fora del seu hàbitat (la seva zona), o es desequilibra la flora normal, degut a l’acció d’algun antibiòtic, infecció viral, canvia l’estat immune de l’hoste (edat, malaltia, drogues...) es poden tornar PATÒGENS.



COLONITZACIÓ

La colonització és el procés pel qual els microorganismes s’instal·len en un determinat lloc. En el nostre cas és immediatament després del naixement.

El fetus és estèril fins que es trenca la bossa, on ha estat els 9 mesos de gestació. Això té lloc a l’hora del part. Allí ja es troba exposat a la flora del tracte genital de la mare, als bacteris de l’ambient i als de la respiració de les persones que s’acosten al nounat. És a partir de llavors que els microorganismes escolliran on volen viure.

A mesura que passen els dies, la flora comença a créixer per l’organisme i segons com s’adaptin, els trobarem en una o altra zona. El primer que es colonitza és la pell, després la zona bucofaríngia, i finalment l’aparell digestiu (provinent de la llet materna).

Tot i això, és complicat predir quins microorganismes habitaran cada zona, en cada individu; ja que moltes parts del cos no són gaire afectades pel medi ambient/extern, sinó també pel tipus d’alimentació, els hàbits, la relació entre individus d’una mateixa edat i cultura, els nivells hormonals, la vida sexual, etc. En la majoria de casos, és molt probable que la flora acabi sent la mateixa que la dels seus pares.

Sí se sap però, que la preferència de lloc de creixement ve determinada per un TROPISME TISSULAR, que no és més que l’atracció d’una zona en concret per créixer, segons els nutrients essencials i factors de creixement, juntament amb l’oxigen, el pH i la temperatura que trobin en l’hoste.


MICROBIOTA TRACTE ORAL

Es tracta de la flora més complexa i heterogènia del cos, i es veu fàcilment alterada per l’arribada de bacteris oportunistes. Si aquests microorganismes s’adhereixen a les dents en massa i formant una organització complexa formaran la PLACA BACTERIANA, potencialment patogènica à càries, gingivitis i periodontitis.


MICROBIOTA TRACTE GASTROINTESTINAL

Està composada bàsicament de bacteris nadius i bacteris transitoris. Els primers s’adquireixen al néixer i durant el primer any de vida, i els segons, contínuament a través dels aliments.

La microflora intestinal té un paper molt important en el nostre organisme, ja que les infeccions més freqüents tenen lloc per via oral, així com pel desenvolupament o contenció de malalties sistèmiques i autoimmunes.

Funcions: nutrició, protecció, desenvolupament i proliferació cel·lular i del sistema immune, determinació de la susceptibilitat de les infeccions microbianes i de la sensibilitat a al·lèrgens a la dieta.



La flora intestinal és un complex ecosistema, on abunden els bacteris. Els bacteris entèrics són el grup que en destaca, produint grans beneficis per a la salut: Escherichia (Fig.2), Klebsiella, Enterobacter, Citrobacter. I en menor quantitat trobem bacteris com: Bacteroides, lactobacils, Clostridium, Bifidobacterium, Salmonella, etc.

La flora intestinal s’estableix pràcticament definitiva amb pocs anys d’edat, però l’ús d’antibiòtics, i els canvis dietètics provoquen modificacions transitòries.

Curiositat: el conjunt de la població viva al còlon pot arribar a pesar mig quilo!!
 Fig.2


MICROBIOTA TRACTE RESPIRATORI

La zona nasofaríngia és l’hàbitat per bacteris i virus patògens. Al nas trobem bàsicament d’estreptococs i estafilococs. A la faringe conviuen estreptococs, i Neisseria, que impedeixen el creixement d’altres microorganismes causants de la meningitis o la pneumònia (Fig.3), entre d’altres.

Quan prenem altes dosis de penicil·lina aquesta flora normal pot arribar a desaparèixer i portar a lloc al creixement de E. coli, Klebsiella, Proteus i Pseudomonas, causants de pneumònia, sèpsia, pulmonies...

 Fig.3


MICROBIOTA PELL

Hi ha un gran nombre de microorganismes a la pell i amb una gran complexitat, però la seva supervivència és escassa degut a la presència d’enzims.

A la pell trobem microorganismes de gran especialització i benefici per al manteniment de la salut i la vitalitat, com el manteniment de l’homeòstasi, defensa contra infeccions bacterianes, degradació de lípids i producció de l’olor corporal.

A la pell, majoritàriament trobem bacteris com estafilococs, estreptococs i corinobacteris (Corynebacterium bovis, C. mutissium, C. xerosis, C. Hoffmani), Acinetobacter, el llevat Malassezia furfur , els fongs de la família Candida, i el paràsit sapròfit Demodex folliculorum (Fig.4). Però varia segons la regió del cos, així hi ha diferències notables entre l’aixella, el perineu i els dits del peu, mà, cara i tors, braços i cames.

 Fig.4


PROBIÒTICS I PREBIÒTICS

Els probiòtics són aquells microorganismes que es creu que són saludables per a l'organisme hoste. D'acord amb la definició de la FAO i la OMS: "Microorganismes vius que administrats en quantitats adequades confereixen un benefici a la salut de l'hoste".

Els més comuns són els bacteris àcido-làctics (LAB) i bifidobacteris (Fig.5). Els probiòtics es consumeixen normalment com una part d'aliments fermentats, com el iogurt.

Els prebiòtics són els ingredients no digeribles dels aliments que estimulen el creixement i/o l'activitat de bacteris dins del sistema digestiu que són beneficiosos per a la salut del cos. Són considerats aliments funcionals.

Les fonts tradicionals de prebiòtics són la soja, all, ceba i porro crus, segó de blat, i banana.

 Fig.5


Just abans d’entrar al programa he llegit un article que explicava que s’ha caracteritzat una nova soca probiòtica activa (Bifidobacterium longum subsp.infantis) contra els rotavirus (inhibeixen infeccions dels rotavirus). Aquests rotavirus provoquen vòmits i diarrees en infants.


Article a la revista “Applied and Environmental Microbiology”.


L’APUNT

Una investigació de l’ Institut Tecnològic del Calçat (INESCOP) utilitza la nanotecnologia per a fabricar un calçat amb més prestacions i noves funcionalitats que els actuals, i a menor cost.

La línia científica es troba a Elda (Alacant) i intenta incorporar nanofibres i nanotubs de carboni  (Figs.6) en les diferents parts d’una sabata.

Una aplicació possible seria el calçat de seguretat per a treballadors que manipulen explosius, electricitat o foc. I des del punt de vista més lúdic, permetria obtenir pells que no es taquin, ni s’arruguin, i siguin més resistents i flexibles.

      Figs.6

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada