dimecres, 9 de maig del 2012

IL·LUSIONS VISUALS


Una il·lusió visual consisteix en veure una cosa que no és el que sembla ser. En una primera mirada tot sembla normal, però si ho tornem a mirar amb més atenció podem trobar coses sorprenents (Figs.1)
En una il·lusió visual s’afecta el sentit de la vista, que ens porta a percebre la realitat erròniament. 



Figs.1

No estan sotmeses a la voluntat i poden variar entre una persona i altra, depenent de factors com: l’agudesa visual,el daltonisme, l’astigmatisme i altres.
Ja al segle XIX es coneixia el que s’anomenà persistència retinal: quan l’ull humà deixa d’observar una imatge, aquesta encara es manté latent en la retina durant uns instants. Avui dia aquest fenomen se l’anomena “efecte phi", ja que la persistència de les imatges no es produeix en l’ull, sinó en el cervell humà.

Tipus
Trobem tres tipus d’il·lusions:
  1. La FÍSICA o ÒPTICA: aquelles que s’expliquen per distorsions que ocorren fora de l’ull.
  2. La FISIOLÒGICA: limitacions funcionals de l’ull i del cervell. Associades als efectes d'una estimulació visual excessiva (lluentor, color, moviment, parpelleig, etc).
  3. La COGNITIVA: interpretació errònia per part del cervell; s’expliquen a partir de les interpretacions que realitza la ment de com és el món en el què vivim: en l’aprenentatge i el coneixement. Algunes d’aquestes il·lusions consisteixen en errors de percepció de la grandària, la longitud, la curvatura, els angles o qualsevol altra propietat geomètrica. Dintre d’aquest tipus tindríem les il·lusions fictícies o al·lucinacions.

Els científics estudien a fons les il·lusions, ja que els ajuda a comprendre de millor forma el funcionament normal del sistema visual, i les limitacions en l’ésser humà. Aquest fet ha ajudat a establir les anomenades Lleis de la percepció, base de l’explicació de moltes de les il·lusions òptiques i que imposen una manera d’agrupar els estímuls, i que expliquen per què tots coincidim a percebre la mateixa figura. Les més importants són:
1. Llei de la proximitat: els estímuls que estan més pròxims entre si tendeixen a veure’s agrupats.
2. Llei de la semblança: percebem en grup aquells estímuls que tenen una certa semblança.
3. Llei de la bona forma: tendim a completar les figures que apareixen incompletes, imperfectes, o mancades d’algun element.
4. Llei de la continuïtat: es perceben com una mateixa figura estímuls que tenen entre si una continuïtat en la forma.

Funcionament
Fisiològicament, les il·lusions visuals tenen lloc durant la connexió de l'hemisferi dret i l'esquerre. En aquest moment és quan tenim la capacitat de percepció.
Percebre vol dir agafar o captar del nostre voltant i de nosaltres mateixos dades de la realitat. Se suposa que fisiològicament la percepció comença amb la sensació (resultat de l'excitació del cervell davant determinats estímuls), però psicològicament (per a nosaltres) la percepció apareix en primer lloc, i només després, quan l'analitzem, som capaços de descobrir-hi les parts (sensacions).
La funció adaptativa de la percepció explica el seu caràcter selectiu. Un animal percep únicament allò que interessa a la seva supervivència. El cervell no pot processar tota la informació que rep. Al sistema nerviós central hi arriba la informació d’uns 260 milions de cèl·lules visuals, 48.000 cèl·lules auditives i més de 78.000 cèl·lules receptores per als altres sentits. Per a poder processar solament la informació rebuda pels dos ulls, el cervell humà hauria de tenir una grandària desmesurada!
El sistema visual (SV) perceb abans el moviment que la forma i el color. Des d'aquesta concepció, la percepció ha de ser entesa com un procés de tractament de la informació del món circumdant i no com un reflex de la física elemental, mitjançant una sèrie d'operacions de transformació, d'anàlisi, de síntesi i d'activació de coneixements.

Il·lusions visuals quotidianes
  1. Arc de Sant Martí (Fig.2)
Es considera una il·lusió visual física, ja que la distorsió es troba fora de l’ull. Es produeix en la conjunció de les gotes de pluja i el Sol. Els rajos del Sol travessen les gotes d’aigua, i provoquen un efecte de prisma, donant lloc a la reflexió dels colors naturalsà efecte com un mirall. Els rajos surten pel davant de la gota i no pel darrera.
Així mateix també és necessari que el Sol estigui baix; prop de l’horitzó i les gotes d’aigua al seu davant.
Nosaltres podrem observar l’efecte si ens trobem al mig d’ambdós.

  Fig.2

Altres exemples: miratges per la calor (Fig.3), miralls.

Fig.3

  1. El cinema
Es projecten 24 fotogrames/fotografies estàtics per segon (Fig.4), que per la persistència de la retina, donen la sensació de moviment aparent.
Els efectes especials de les pel·lícules, també es basen en il·lusions òptiques, basats en la tècnica de la perspectiva forçada, que ens fa veure maquetes petites com escenaris reals i gegants.
Germans Lumière primera pel·lícula projectada al cinema l’any 1895.
Altres exemples: televisió.

Fig.4

  1. La màgia (Fig.5)
La màgia o il·lusionisme juga amb les il·lusions: fa veure i creure coses que semblen contradir les lleis naturals.
Quan ens enfrontem amb la realitat, amb el món que hi ha aquí fora el nostre cervell no reconstrueix aquesta realitat; el que fa és construir la nostra experiència d’aquesta realitat.
Aquí és on apareix la figura del mag i de les il·lusions visuals i cognitives. Els mags són uns extraordinaris manipuladors de la consciència. En aquesta classe d’il·lusions, hi ha una relació neuronal. És a dir, entren en joc els circuïts neuronals.
Els mags alteren amb facilitat aquestes neurones, variant els nivells d’atenció i ens fan “veure” coses increïbles. 

 Fig.5

  1. La pintura
Molts artistes han aprofitat les il·lusions òptiques per a donar a les seves obres un aspecte màgic, de profunditat, d'ambigüitat i contrastos, entre ells s'inclouen Leonardo Da Vinci (Codex Atlanticus), Dalí (Figs.6), Arcimboldo, Duchamp, i alguns altres.
 Figs. 6



L’APUNT
La utilització de cèl·lules mare (Fig.7) per la generació de noves dents ha passat de ser una hipòtesi de treball a convertir-se en una possibilitat que pot resultar factible durant les properes dècades. 

 Fig.7

Experts com el Dr. Paul Sharpe que lidera la investigació europea sobre el control mol·lecular del desenvolupament dental, estan estudiant nous tractaments basats en cèl·lules mare de la polpa dental. Aquesta línia d'investigació ens aportarà la possibilitat de reemplaçar les dents perdudes per altres noves que provinguin de les nostres cèl·lules i de pas ser una revolució en la tècnica de regeneració de teixits i en el tractament de malalties com poden ser el Parkinsonians, la Diabetis, l'Alzheimer, problemes cardíacs, regeneració d'os, músculs o cartílags, etc.
Aquesta nova dent serà tractada com un implant (Fig.8), de fet serà un implant cel·lular que es cultivarà en laboratoris especialitzats i serà subministrat a l’odontòleg.

 Fig.8

Actualment a Espanya hi ha diversos grups que treballen sobre la regeneració dental a partir de cèl·lules mare com la Facultat de Odontologia a la Universitat Complutense de Madrid i la Universitat Internacional de Barcelona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada