ASTEROIDES I COMETES

Aprofitant l’avinentesa de la fi del món degut a la data curiosa del 11/11/11, i la possible aproximació a la Terra de fa unes setmanes del cometa Elenin, i fa just una setmana de l’asteroide 2005 YU55, aquest dia vaig parlar dels asteroides i els cometes.

COMETA ELENIN.

El cometa Elenin (cometa relativament petit, descobert al desembre de l’any passat per un astrònom rus: Leonid Elenin) havia  estat tema de conversa en tots els medis de comunicació, ja que el col·locaven com a futur causant d’erupcions massives, grans terratrèmols, tsunamis, tempestes solars catastròfiques, inversió magnètica dels pols, etc. degut a la seva alineació amb el Sol i la Terra el passat 27 de setembre, i d’una col·lisió amb la Terra, el 16 d’octubre (dia calculat per la NASA com a data quan Elenin passaria més a prop de la Terra).

El cometa Elenin semblava estar associat sincrònicament, durant les seves alineacions planetàries, amb alguns terratrèmols (el cas del terratrèmol de Japó: el 27 de febrer de 2010 i de Xile: el 11 de març de 2011).

Davant aquesta situació, la NASA va emetre un comunicat que explicava que aquest cometa només tenia 3,5 km de diàmetre, i per tant, era insignificant per poder provocar una alteració en l’òrbita d’un planeta.

Finalment, Elenin no va resistir el seu pas a prop del Sol i es va desintegrar en trossos de gel i pols (Fig.1), que deixaran un rastre d’escombrots (brossa espaial) al llarg del seu camí pel sistema solar.

Fig.1

ASTEROIDE 2005 YU55.

Per altra banda, l’asteroide 2005 YU55 (descobert el 2005 per Robert McMillan, un astrònom de la Universitat d’Arizona), té la mida d’un portaavions (uns 400m de diàmetre). Per fer-nos una idea: l'alçada màxima de l'Empire State és de 443,2m i la torre més alta de la Sagrada Família fa 170m. 

Aquest asteroide va passar el 8 de novembre prop de la Terra. Més a prop que la Lluna, a 324.600 km.(Fig.2)

Les observacions realitzades al 2010 van indicar que l’asteroide és aproximadament esfèric.

Fig.2

La seva trajectòria era ben coneguda i no hi havia perillositat de col·lisió. Tot i això, en el cas que s’hagués produït, les conseqüències a la Terra no serien catastròfiques (com en el cas del que teòricament va passar fa 65 milions d’anys, amb la col·lisió d’un asteroide amb la Terra, conseqüència de l’extinció dels Dinosaures; la seva mida era de 10 km).

Va ser el màxim acostament des de 1976, i segons càlculs i observacions dels astrònoms no es tornarà a produir un semblant fins l’any 2028.

El 2005 YU55 tampoc va tenir cap efecte detectable al nostre planeta. L’única cosa que la força de la gravetat de la Terra li va provocar un canvi en la seva òrbita (previsiblement calculada), degut a la diferència de mides (Terra 13.000 km i asteroide 400m).

Per entendre una mica tot això hem de conèixer el nostre sistema solar:

EL SISTEMA SOLAR.

El Sistema Solar (Fig.3) és un sistema planetari dins de la Via Làctia, exactament al Braç d’Orió. Està format per una única estrella: el Sol, 8 planetes que orbiten al seu voltant: Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú, cossos o planetes menors (planetes nans: Plutó, Eris, Makemake, Haumea i Ceres; objectes transneptunians: núvol d’Oort (cometes) i cinturó de Kuiper (cometes i cossos de cometa: Sedna i Quaoar); asteroides: cinturó d’asteroides (entre la òrbita de Mart i Júpiter, i a la de Neptú); i satèl·lits naturals: orbiten els planetes (com la Lluna a la Terra, Ganímedes a Júpiter o Tità a Saturn).

 Fig.3

QUÈ ÉS UN COMETA?

És un cos celeste format per aigua, gel sec, amoníac, metà, ferro, magnesi, sodi i silicats, en estat sòlid i congelat (degut a les baixes temperatures dels llocs on es troben).

Es creu que els cometes es van originar en els primers dies de la creació del Sistema Solar (a la seva part més externa i més freda), a partir de la matèria planetària residual.  Per això, molts cometes orbiten al voltant del Sol, i majoritàriament segueixen trajectòries el·líptiques (s’acosten al Sol cada milers d’anys). Degut a això i a la seva mida petita, només es poden observar quan s’acosten al Sol. Quan ho fan pateixen una sublimació (volatilització: canvi d’estat sòlid a estat gasós directament, sense passar per l’estat líquid). En aquest cas, el nucli es calenta i el gel passa a estat gasós, de manera que el cometa es projecta cap enrere i forma la seva cua, que s’estén milions de km.

Altres cometes es veuen pertorbats quan s’acosten (degut a la seva òrbita) als planetes majors, i són expulsats del Sistema Solar o acurten les seves òrbites.

Es creu que a mesura que els cometes es van sublimant, al acostar-se al Sol, i van complint òrbites, van perdent material i massa, i acaben convertint-se en asteroides.

QUÈ ÉS UN ASTEROIDE?

És un cos rocós, carbonaci o metàl·lic. Des de la Terra té aspecte d’estrella.

La majoria d’asteroides giren al voltant del Sol en una agrupació anomenada cinturó d’asteroides (que es troba entre Mart i Júpiter, o Neptú, i es troba a una distància del Sol de 2 i 3,5 unitats astronòmiques: U.A= 149.597.870 km). Però alguns són desviats/desplaçats a òrbites que es creuen amb els planetes majors.

Els asteroides propers a la Terra o NEA sota certes condicions seria possible un impacte amb el nostre planeta. Si un NEA s’aproxima a menys de 0,05 U.A. (7 milions i mig de km), s’anomenen PHA (asteroides potencialment perillosos). D’aquests hi ha 800 en l’actualitat que poden arribar a se un perill per la civilització, si arribés a impactar contra la Terra.

A l’estat espanyol existeix un centre dedicat quasi exclusivament a aquest tema: l’Observatori Astronòmic de La Sagra, situat a una altura de 1580 m, a la província de Granada.