EL HIERRO. SITUACIÓ.
El nou volcà és submarí, i se situa a 5 km al sud de la illa, i s’ha format en el que abans era una antiga vall o conca submarina.
El nou volcà té un diàmetre de base de 700m (ample), una alçada de 100m i un cràter de 120m. El con del volcà submarí té un volum de 12 hectòmetres cúbics (equivalent, aprox. a 10 estadis grans de futbol).
Segons aquestes dades i els experts encara li queden 200m de creixement per arribar a formar una nova illa, a part d’altres processos.
Com sabem tot això? Doncs per la comparació d’imatges: s'utilitzen eco sondes d’alta resolució, ja que a l’aigua a partir de 100m de profunditat, la foscor és total. Aquests aparells emeten ones sonores en diferents freqüències predeterminades, i capten el rebot del so. D’aquesta manera es reconstrueix el fons submarí, i es compara amb imatges preses anteriorment (Fig.1)
ENTENDRE QUÈ PASSA A EL HIERRO.
La Terra en la seva estructura interna es divideix en capes: (des de fora a dins).
1. ESCORÇA
- Escorça continental
- Escorça oceànica
2. MANTELL
- Superior
- Inferior
3. NUCLI
L’escorça és la part més externa de la Terra. L’escorça continental és la que forma els continents. L’escorça oceànica es troba al fons de les conques oceàniques.
El mantell és la capa més gruixuda del planeta. Es divideix en m. Superior: sòlid i baixa viscositat, i el m. inferior, que degut a les altes temperatures és fluid i alta viscositat. (Fig.2)
Aquesta escorça juntament amb part del mantell més extern/superior formen la litosfera que està dividida en diferents plaques que es reparteixen per tota la superfície terrestre. Aquestes plaques (anomenades tectòniques- Fig.3) es mouen sobre el mantell inferior (líquid dens). Aquest moviment provoca interacció entre les plaques que dóna lloc a fenòmens com el vulcanisme, la sismicitat i l’orogènesi (formació de muntanyes).
En el cas del nou volcà de el Hierro, aquesta interacció de plaques ha creat una fissura valls submarines (entre dues formacions muntanyoses submarines). Una fissura és una fractura en una roca de la Terra. A través d’aquesta fissura surt el magma ( fusió parcial de la base de l’escorça i del mantell superior, deguda a la presència d’aigua, altes temperatures, o pressió). Aquest magma s’acumularà i crearà un con volcànic, que no és més que l’acumulació de lava i de la massa de terra desplaçada per l’obertura. S’acabarà formant un cràter central, d’on seguirà sortint material magmàtic (xemeneia-Fig.3) que en ascendir a la superfície passarà a formar la lava, i quan es refredi formarà la roca volcànica.
Fig.3
Arribat aquest punt l’erupció volcànica pot seguir endavant i acabant formant una illa, o bé, aturar-se perquè ja no té aport magmàtic i quedar-se en forma de volcà submarí.
Els estadis a seguir per la formació d'una illa:
1r- expulsió de bombolles de gas i de lava: ja vist a el Hierro
2n- vapor d’aigua; columna blanca; evaporació de l’aigua del mar degut al contacte amb el magma
3r- la potència del vapor d’aigua arrenca trossos de lava; columna negra; presència de cendra. Fase explosiva
4t- creixement de la illa, que acaba aïllant la xemeneia del mar.
Els experts preveuen que la illa podrà ser menor o igual mida que El Hierro.
L’APUNT
La Royal Society (Reial Societat de Londres per a l’Avenç de la Ciència Natural). És la societat més antiga científica del Regne Unit, on es reunien filòsofs naturals i científics, i parlaven de Medicina, Anatomia, Geometria, Navegació, Mecànica, etc. i dels experiments) dóna a conèixer, des de la setmana passada, de manera gratuïta a través d’Internet, l’arxiu que recopila 60.000 estudis des de 1665, que van forjar el coneixement científic. Es tracta de la secció “Philosophical Transactions of the Royal Society”. Aquest any guardonada amb el Premi Príncep d’Astúries de Comunicació i Humanitats. Interès perquè alguns són articles signats per personatges com Isaac Newton, Benjamin Franklin, Charles Darwin, Thomas Huxley, Michael Faraday, Robert Boyle o Stephen Hawking.
Web d'interès:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada