Degut a què avui és dia 1 de desembre i és el Dia Mundial de Lluita contra la SIDA, i que enguany ja fa 30 anys des del primer cas detectat, ahir vaig parlar del VIH causant de la SIDA.
VIRUS
Un virus és un agent infecciós submicroscòpic (els virus són unes 100 vegades més petits que els bacteris) que és incapaç de créixer o reproduir-se si no és dins una cèl·lula hoste. Els virus infecten tots els tipus de vida cel·lular. Actualment se'n coneixen més de 5.000 tipus diferents.
Un virus es compon de dues o tres parts:(Fig.1)
- una càpside proteica (una caseta que protegeix aquest ADN o ARN)
- i alguns tenen una coberta exterior de greix/lípids que els envolta quan no es troben dins d'una cèl·lula.
Fig.1
Tot i que els virus provoquen majoritàriament malaltia, també poden existir de manera relativament inofensiva dins un organisme, de romandre en un estat dorment dins del cos humà (latència).
Altres virus poden causar infeccions permanents o cròniques, en què els virus continuen replicant-se/reproduint-se al cos malgrat els mecanismes de defensa. Els malalts crònics són coneguts com a portadors (ja que serveixen de reservori dels virus infecciosos).
Per tant, podem observar que les infeccions víriques provoquen sovint una resposta que confereix una immunitat permanent a la infecció.
Els antibiòtics no tenen efecte sobre els virus, i per tant, s'han desenvolupat medicaments antivírics per a tractar infeccions potencialment mortals.
L'origen dels virus encara és incert; alguns podrien haver evolucionat a partir de plasmidis (fragments d'ADN que es mouen entre cèl·lules), mentre que d'altres podrien haver evolucionat de bacteris.
Malalties víriques dels humans
Exemples de malalties humanes comunes provocades per virus inclouen la grip, la varicel·la i l'herpes simple. Moltes malalties greus com l'èbola, la SIDA i la grip aviària són causades per virus.
VIH
El VIH és un dels virus més importants que es poden transmetre actualment. Pot causar infeccions cròniques, com hem comentat abans (portadors). El seu significat és virus d’immunodeficiència humana (afecta a la resposta immune de l’individu).
El VIH es transmet pels fluïts corporals com la sang, el semen, la llet materna, etc.
El VIH fou descobert i aïllat entre 1983 i 1984, a França, i va ésser considerat com l’agent de l’epidèmia de la SIDA.
La seva detecció es fa per ELISA (un test que detecta els anticossos del virus a l’organisme).
Fig.2
SIDA
És l’acrònim de síndrome d’immunodeficiència adquirida. És una malaltia que afecta als humans infectats pel virus VIH. Una persona pateix SIDA quan el seu organisme, degut a la immunodeficiència provocada pel VIH no és capaç d’oferir una resposta immune adequada, ja que una persona infectada pel VIH té els limfòcits T CD4 molt per sota els límits normals (els limfòcits estan disminuïts per sota 200, mentre que una persona sana està entre 500 i 1400).
Aquesta debilitat porta a la facilitat per l’aparició d’infeccions oportunistes.
Al començament el SIDA s’associava a una malaltia homosexual. El New York Magazine la va arribar a titllar l’any 82 com a “Pesta Gay”. Però la transmissió: 70% heterosexuals i usuaris de drogues parenterals a parts iguals (aprox. 35%), els homosexuals son el 3r grup de risc.
En l’actualitat, 33,3 milions de persones viuen amb el VIH. Geogràficament els més afectats són els individus d’Àfrica.
Mortalitat: només significativa a l’Àfrica que representa el 80% de les seves morts. A la resta del món no arriba ni a la meitat de morts provocada per la segona guerra mundial o la grip.
Fàrmacs:
1987: la FDA (Food and Drug Administration, d’EEUU) aprova el fàrmac AZT (Zidovudina o Azidotimidina). Primer tractament antiretroviral* que evita la replicació del virus. No evita el contagi del VIH.
*antiretroviral: medicaments que actuen en diferents fases del desenvolupament del VIH, en el seu cicle vital.
Anys 90: fàrmacs alternatius degut a la resistència al AZT: DDI (didanosina) i DDC (dideoxi-citidina) amb combinació terapèutica.
1996: nous fàrmacs, els inhibidors*: de la proteasa, transcriptasa, integrasa...
*Inhibidors: bloquegen certs enzims requerits en la reproducció del virus.
Tot això, ha ajudat a que els malalts millorin la seva vida diària i hagin disminuït de les 40 pastilles diàries, a 10-15 als anys 90, i 3 actualment.
S’estan realitzant estudis per una vacuna, la base està en què a l’injectar l'agent patogen malmès a un organisme, el sistema immunitari pot lluitar contra ell. La immunització es produeix perquè el sistema immunitari de l'organisme se'n recorda del patogen, i fabrica anticossos. Les realitzades fins ara no són gaire eficaces, però destaca la vacuna tailandesa de 2009 (32% efectivitat).
Al 2009, es va decodificar el genoma del VIH, que es considera un pas fonamental per entendre el seu funcionament, i buscar tractaments més eficaços.
Molts famosos seropositius: Rock Hudson (actor), Isaac Asimov (escriptor), Rudolf Nureyev (ballarí), Freddie Mercury (cantant) o Magic Johnson (jugador de bàsquet).
L’APUNT
Un grup científic d’EEUU acaba de demostrar que els nanotubs de carboni són capaços de camuflar objectes en tres dimensions.
Els CNTs són estructures molt resistents amb un gruix d’un àtom, i van ser descoberts al Japó l’any 1990, i estan sent incorporats en moltes aplicacions tecnològiques degut a que són lleugers, porosos, buits i amb alta resistència mecànica.
Els nanotubs o CNTs absorbeixen la llum incident, en comptes de dispersar-la, i poden ocultar un objecte en un fons fosc. (Fig.3)
Important per les aplicacions futures: camuflar vehicles militars, fabricació de detectors i components d’instruments afectats negativament per la incidència de la llum, dissenyar equips que siguin capaços de mesurar objectes celestes llunyans, etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada